A Gallifa (Vallès Occidental), un municipi de 171 habitants, l'emancipació ja no implica necessàriament marxar. L'Ajuntament, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ha posat en marxa una iniciativa per rehabilitar habitatges antics, buits o degradats i incorporar-los al parc de lloguer assequible. Aquesta mesura busca retenir els joves i evitar l'èxode rural.

Mariona Berenguer, de 26 anys, és un exemple d'aquesta política. Després de viure tota la vida a Gallifa, ha pogut instal·lar-se fa dos mesos en un dels apartaments rehabilitats de la finca Can Munné. Aquesta jove, que treballa a Caldes de Montbui, valora la llibertat i independència que li ofereix poder quedar-se al seu poble natal, on sent que pertany i on la natura forma part del seu dia a dia. Per a ella, la continuïtat familiar i la tranquil·litat són factors clau, i espera poder construir un futur a Gallifa i assegurar el relleu generacional.

Pol Granell, de 29 anys, tot i no haver nascut a Gallifa, va establir un fort vincle amb el poble durant els caps de setmana a casa dels seus avis. Fa més de tres anys que viu a Can Munné, en un dels apartaments rehabilitats. Treballa a La Roca del Vallès i teletreballa dos dies a la setmana, considerant que viure a Gallifa li aporta tranquil·litat i un ritme de vida diferent. Reconeix, però, que la vida en un poble petit implica una major dependència del cotxe i una menor oferta social, tot i que això no és motiu suficient per marxar.

Finalment, Agustí Roca, de 45 anys, va complir el seu somni de tornar a Gallifa amb la seva dona i els seus dos fills, després d'haver viscut a Moià i Sant Quirze Safaja. Es va instal·lar en una casa del carrer Solella, rehabilitada pel consistori mitjançant una iniciativa de masoveria urbana. Tot i que el seu trasllat va implicar desplaçaments diaris per la feina (ell a la Guàrdia Urbana de Barcelona i la seva dona a Vic), valora enormement els beneficis de l'entorn rural, com el silenci i la calma, que compensen el temps de trajecte.