La Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, reconeguda com a model de centre cultural cohesionador

El Premi Liber 2025 a la millor iniciativa de foment de la lectura destaca el tarannà democràtic i la projecció de l'equipament al barri de Gràcia.

Interior modern d'una biblioteca amb zones de lectura i estudi, sense persones identificables.
IA

Interior modern d'una biblioteca amb zones de lectura i estudi, sense persones identificables.

La Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona va rebre el Premi Liber 2025 de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya fa tres mesos, destacant la seva funció com a pol d'activitat cultural i cohesionador de barri.

La distinció, atorgada a la millor iniciativa de foment de la lectura en biblioteques obertes al públic, subratlla la configuració de la Jaume Fuster com un centre cultural que va més enllà del servei tradicional de préstec i consulta. Aquesta biblioteca, situada a la Plaça Lesseps, va néixer amb un “embolcall democràtic” i un tarannà diferent, alineat amb l'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona de crear centres que fomentin la cohesió de barris.
Inaugurada el 2005, la biblioteca va ser fruit d'un procés participatiu clau amb els veïns de la zona. La seva creació va seguir la posada en marxa del Consorci de Biblioteques de Barcelona el 2001, que promovia la ubicació dels equipaments en punts cèntrics i ben comunicats per garantir una forta vinculació territorial i una gran projecció a tota la ciutat.

L'objectiu principal era convertir la biblioteca en un autèntic centre cultural, un pol d'activitat que respongués a les necessitats del barri de Gràcia i acollís activitats programades per a tota la ciutat.

Al compromís constant amb el foment de la lectura, s'hi han afegit serveis com horaris amplis, sales d'estudi nocturnes i instal·lacions de qualitat, incloent-hi una sala d'exposicions i un gran auditori amb capacitat per a 250 persones. La programació es treballa en cooperació amb el sector editorial, generant presentacions de novetats, homenatges, concerts, projeccions de cinema i debats.
Aquest model d'integració cultural és vist com un repte a replicar en altres ciutats catalanes, on les biblioteques encara funcionen principalment com a sales de consulta i préstec. L'èxit de l'Escena Districte Cultural als centres cívics de Barcelona, amb més de 30 propostes de circ, música i teatre, demostra el potencial d'aquests espais com a eixos de cohesió urbana.