La decisió del Congrés de tombar el decret de mesures sobre l'habitatge ha deixat en l'aire la situació de molts llogaters que ja havien iniciat els tràmits per acollir-se a les seves disposicions. Durant els 37 dies que la normativa va estar en vigor, nombroses persones van sol·licitar la pròrroga dels seus contractes o l'aplicació del topall de preus, però ara la seva validesa és qüestionable.

Experts del Col·legi d'Agents de la Propietat i del Col·legi d'Advocats han advertit que la derogació del decret obre un escenari d'inseguretat jurídica. La principal incògnita recau en la vigència de les pròrrogues que ja s'havien sol·licitat o fins i tot concedit, fins i tot si el tràmit es va realitzar dins del termini establert per la norma. Aquesta situació podria desembocar en un augment significatiu de litigis als jutjats.

Malgrat la caiguda del decret, és important recordar que la Llei d'Habitatge del 2023 estableix que tots els contractes es prorroguen automàticament tres anys si el propietari no comunica la no renovació amb quatre mesos d'antelació. Aquesta disposició s'aplica especialment en els pisos situats en zones tensionades, que a Catalunya inclouen els municipis on resideix el 90% de la població.

Pel que fa al topall de preus, la derogació del decret tindrà un impacte limitat en moltes localitats catalanes, ja que en les zones tensionades ja s'apliquen limitacions als preus dels nous contractes, que no poden superar un índex de referència o el preu del contracte anterior. No obstant això, la incertesa persisteix per als contractes que vencin a partir d'ara i que no hagin estat objecte de pròrroga sota la normativa ja derogada.

El Sindicat de Llogateres, per la seva banda, ha manifestat la seva intenció de defensar totes les pròrrogues sol·licitades, argumentant que la norma s'ha de respectar per a aquells que s'hi van acollir. La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha lamentat que la decisió del Congrés podria suposar la finalització de milers de contractes en els pròxims dos anys.