L'entitat econòmica barcelonina ha fet una defensa ferma del sector turístic, considerant-lo un pilar essencial per a l'economia catalana i la seva projecció internacional. Segons l'informe de l'Observatori de l'Economia Urbana, la reducció de l'activitat turística tindria un impacte negatiu directe en l'oferta de connexions aèries, degradant la "conectividad" de Barcelona amb altres capitals mundials i afectant negativament l'atracció de congressos, esdeveniments internacionals, inversions en recerca i innovació, i la fluïdesa de les exportacions empresarials.
L'informe destaca que el turisme ha estat un motor determinant per a la consolidació de rutes i l'increment de freqüències a l'aeroport de Barcelona-El Prat. En les últimes dues dècades, el nombre de destinacions de llarg radi ha passat de 17 a 59, amb un creixement del volum de passatgers de 1 a 8 milions. El president de la Cambra, Josep Santacreu, ha insistit que pensar en un decreixement del turisme com a benefici per a altres sectors és un error, ja que el perjudici seria generalitzat.
Joan Ramon Rovira, cap d'estudis de la Cambra, ha revelat una dada rellevant: l'aeroport de Barcelona és el cinquè d'Europa en trànsit d'origen-destí, només superat per Londres, París, Istanbul i Milà. Aquesta posició, segons Rovira, demostra un grau de connectivitat superior al que correspondria a un aeroport sense companyia de bandera pròpia.
El consultor aeronàutic Jaume Adrover ha recordat que El Prat opera actualment per sobre de la seva capacitat teòrica de 55 milions de passatgers, havent superat els 57 milions el 2025. Adrover ha assenyalat que més de 5 milions de viatgers es beneficien de les connexions de llarg radi, i ha emfatitzat que el turisme és clau per a la competitivitat i per aspirar a ser rellevants a nivell mundial. La "gran estratègia" passa per "sortir a buscar més llarg radi", incloent connexions amb Àsia i reforçant les de Nord-amèrica i Sud-amèrica.
Respecte a la gestió aeroportuària, Josep Santacreu ha considerat "desejable" la presència de la Generalitat en la governança de l'aeroport, fent una al·lusió implícita al funcionament de Rodalies per remarcar que una gestió "distant" no és l'òptima.
