El 18 d'abril de 1946, en un context de repressió franquista, prop de quaranta representants de l'independentisme català es van congregar clandestinament a la masia de Can Batlle, a Dosrius (Maresme). Aquesta trobada, protegida per escamots armats, va ser la primera Conferència General del Front Nacional de Catalunya (FNC), on es va prendre la decisió d'intentar l'eliminació física del dictador en territori català. La Fundació Reexida ha commemorat aquesta efemèride amb familiars dels participants en un acte a la mateixa masia.
En aquella conferència, els militants del FNC, esperançats per la recent derrota del nazisme i el feixisme a Europa, van aprovar diverses estratègies. Entre elles, es va acordar una operació de falsificació de pessetes, amb mitjans tècnics aportats per un dels membres, per finançar l'organització. El punt més destacat va ser l'aprovació formal d'un projecte d'atemptat contra el dictador durant una de les seves visites a Barcelona. La Secció Militar de l'FNC havia estudiat detalladament les rutes que seguia el dictador.
Un portaveu de la fundació explica que, tot i no haver-hi documents directes als arxius del Front sobre aquestes intencions, les memòries del cap de la secció militar de l'FNC, titulades Una vida per Catalunya i reeditades recentment, detallen tots els preparatius de l'operació. Aquestes memòries revelen els detalls logístics per acabar amb el dictador durant les seves estades al Palau de Pedralbes. La configuració urbanística de l'època, amb l'avinguda Diagonal com un carrer sense sortida que no connectava directament amb la carretera d'Esplugues, feia que les rutes oficials fossin molt previsibles.
El cap militar de l'FNC va utilitzar els seus coneixements tècnics i cartogràfics per dissenyar l'operació, detallant el material necessari per muntar dos "paranys" amb explosius: mil metres de línia bifilar, bateries de piles, caixes de ferro i tubs d'acer de diversos diàmetres. L'explosiu ja el tenien, i el repte era transformar els fulminants de metxa en elèctrics per assegurar la precisió de la detonació. El pla consistia a col·locar càrregues explosives en punts estratègics, sent el tram entre Esplugues i Collblanc el lloc escollit per actuar, aixecant llambordes per amagar l'explosiu i activar-lo a distància al pas de la comitiva.
L'any 1946 va ser un punt d'inflexió en l'activisme de la resistència. Els militants es formaven en el maneig d'armament i dinamita al Baix Llobregat. L'armament, que incloïa metralladores i munició, arribava des de la resistència francesa a través dels Pirineus. Paral·lelament a la planificació de l'atemptat, l'FNC va realitzar accions de propaganda i sabotatge, com la col·locació d'artefactes al monument a la Victòria, al local del SEU de Barcelona i a la finestra del Govern Militar.
Malgrat l'impuls inicial, l'activitat frenètica de la Secció Militar de l'FNC va portar a la seva caiguda. Dos mesos després de la conferència, el juny de 1946, un pla per desplegar una senyera i una estelada a l'Estadi de Montjuïc durant la final de la Copa del Generalísimo va ser avortat per la detenció d'un dels integrants. Aquesta detenció va conduir a la caiguda de la major part de la Secció Militar del Front el 13 de juny, amb catorze detinguts, inclòs el seu líder. Els arrestats van ser torturats i condemnats a llargues penes de presó, impedint així l'execució del pla contra el dictador.
Un sastre de professió, que es va incorporar a la secció militar de l'FNC l'any 1943, va ser l'encarregat de confeccionar les senyeres. Utilitzava el seu taller de confecció al carrer Riera Alta de Barcelona com a centre logístic clandestí, on el soroll de les màquines de cosir camuflava la impremta de la revista Per Catalunya. A més, amb la seva habilitat, confeccionava banderes catalanes, aleshores prohibides, i les penjava en llocs emblemàtics com el transbordador del Port de Barcelona (1944), la Sagrada Família (1945) i la façana de la Universitat de Barcelona (1946). Segons un portaveu de la fundació, comprava banderes espanyoles per transformar-les en senyeres.
El fill del sastre detalla que el seu pare era molt cautelós en la seva activitat, fins al punt que alguns companys li passaven la revista que ell mateix imprimia per llegir-la. Recorda com de petit acompanyava el seu pare a casa d'amics, molts dels quals semblaven implicats en l'activitat clandestina. Tot i no conèixer el paper del seu pare a la cimera de Dosrius, el sastre va ser detingut el 13 de juny, juntament amb el seu escamot, i condemnat a 15 anys de presó. Va evitar la pena de mort gràcies a la pressió internacional. Fins i tot després de sortir de la presó, la policia va escorcollar la seva casa en previsió de possibles atemptats durant les visites del dictador a Barcelona.
L'amfitrió de la trobada a Dosrius va ser un activista cultural i polític, que va posar la seva casa pairal a disposició de l'FNC. Aquesta casa, ara en mans de propietaris estrangers, es troba a prop de Barcelona però allunyada del poble, en un lloc discret. Una familiar de l'amfitrió recorda com el seu oncle li va explicar que hi feia reunions. Els participants de la conferència de 1946 van arribar amb itineraris fixats, simulant una trobada social. La familiar subratlla la figura "pacifista" del seu oncle, que va col·laborar amb els serveis secrets aliats, proporcionant informació i ajudant gairebé 800 persones a fugir a l'exili a través dels Pirineus. Malgrat el silenci sobre les trobades, l'amfitrió inculcava els valors del catalanisme, insistint que el castellà només s'havia de parlar per ser entès i per mostrar la identitat catalana.
