Un nou estudi publicat a la revista Environment International, emmarcat en el projecte europeu EXPANSE, ha analitzat la relació entre la contaminació atmosfèrica, la temperatura, els espais verds i els nivells d'hemoglobina glicada (HbA1c) en 21.259 participants de nou cohorts europees, dels quals 5.464 provenen de GCAT. L'anàlisi s'ha centrat en persones sense diabetis per estudiar aquests factors abans de l'aparició de la malaltia.
Els resultats indiquen que una major exposició a la contaminació atmosfèrica, especialment a les partícules PM10, i un augment tant de la temperatura com de la seva variabilitat, s'associen amb nivells més elevats d'HbA1c. L'estudi també revela interaccions entre aquestes exposicions, subratllant la importància d'analitzar conjuntament els factors ambientals. No s'han trobat associacions consistents amb la presència d'espais verds.
Els investigadors estimen que una millora de la qualitat de l'aire podria reduir els nivells d'HbA1c, mentre que canvis de temperatura relacionats amb el canvi climàtic podrien tenir l'efecte contrari. S'observa que la millora de la qualitat de l'aire guanya importància en un context de canvi climàtic, produint efectes més beneficiosos sobre la glucèmia en escenaris de temperatures més càlides.
Els autors suggereixen que la inflamació i la resistència a la insulina podrien ser mecanismes implicats. "Aquest treball posa de manifest l'associació entre la contaminació atmosfèrica, la variabilitat de la temperatura i els nivells d'HbA1c en persones que encara no presenten diabetis. La incorporació de la temperatura dins d'aquesta aproximació és especialment rellevant en el context actual de canvi climàtic", explica Natàlia Blay, investigadora postdoctoral de GCAT i coautora.
Aquesta perspectiva s'alinea amb la recerca de GCAT sobre la contribució conjunta de factors genètics i ambientals al risc de diabetis tipus 2 (T2D), liderada per Sílvia Bonàs-Guarch. "Aquest tipus d'estudis són essencials per comprendre el rol de l'exposoma en l'heterogeneïtat clínica de la diabetis tipus 2", comenta Bonàs-Guarch, destacant la feina de GCAT per avaluar com la predisposició genètica i les exposicions ambientals modulen processos fisiològics clau.
Els autors conclouen que els resultats reforcen la necessitat de millorar la qualitat de l'aire en entorns urbans, especialment en el context del canvi climàtic, on coincideixen alts nivells de temperatura, contaminació i risc de diabetis.
