Alt CampAlt EmpordàAlt PenedèsAlt UrgellAlta RibagorçaAnoiaAranBagesBaix CampBaix EbreBaix EmpordàBaix LlobregatBaix PenedèsBarcelonèsBerguedàCerdanyaConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsLluçanèsMaresmeMoianèsMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla d'UrgellPla de l'EstanyPrioratRibera d'EbreRipollèsSegarraSegriàSelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaUrgellVallès OccidentalVallès OrientalAlt CampAlt EmpordàAlt PenedèsAlt UrgellAlta RibagorçaAnoiaAranBagesBaix CampBaix EbreBaix EmpordàBaix LlobregatBaix PenedèsBarcelonèsBerguedàCerdanyaConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsLluçanèsMaresmeMoianèsMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla d'UrgellPla de l'EstanyPrioratRibera d'EbreRipollèsSegarraSegriàSelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaUrgellVallès OccidentalVallès Oriental
CA|ES|EN

Diari Catalunya

La crisi de l'habitatge social a Badalona: desallotjament, solidaritat i rebuig a l'acollida eclesiàstica

L'alcalde Xavier García Albiol va ordenar el desallotjament de 400 persones sense llar d'un institut abandonat, fet que va provocar una forta reacció ciutadana i la crítica de Càritas.

Persones sense llar rebent ajuda sota un pont de la C-31 a Badalona durant una onada de fred.

Persones sense llar rebent ajuda sota un pont de la C-31 a Badalona durant una onada de fred.

El desallotjament de prop de 400 persones sense llar d'un edifici abandonat a Badalona per ordre de l'alcalde Xavier García Albiol va generar una onada de solidaritat popular i una dura crítica per part d'entitats socials i l'Església, enmig d'una onada de fred.

A finals d'any, l'Ajuntament de Badalona, liderat per l'alcalde del PP, Xavier García Albiol, va procedir al desallotjament d'unes 400 persones que vivien en un institut abandonat. Aquesta acció es va dur a terme sense oferir cap alternativa d'allotjament a les persones afectades, moltes d'elles en situació de vulnerabilitat, coincidint amb l'anunci de pluges torrencials i una onada de fred.
La manca de resposta institucional va ser ràpidament compensada per una mobilització popular massiva. Ciutadans, entitats i partits polítics es van acostar al pont de la C-31, que va servir d'aixopluc improvisat, per subministrar mantes, roba d'abrigar, menjar i begudes calentes als desallotjats. Paral·lelament, una xarxa d'entitats va oferir locals i habitatges particulars per intentar pal·liar la situació.
“

"Des de l’Evangeli denunciem amb claredat l’actuació de l’alcalde de Badalona i de les institucions que, emparant-se a la llei, han abandonat deliberadament els pobres. L’ordre no es pot invocar mentre es destrueix la vida."

Diòcesis d'Espanya · Signants del document 'Perquè no hi havia lloc per a ells a la posada'
La polèmica es va intensificar quan un capellà de la parròquia de la Mare de Déu de Badalona va proposar acollir els sensesostre més vulnerables a l'església de manera provisional. Aquesta iniciativa va ser frustrada per la protesta d'unes 200 persones que van impedir l'entrada de material i llits, evidenciant una profunda divisió social sobre l'acollida.
Aquest episodi s'emmarca en un context de creixent precarietat a la ciutat, agreujat pel tancament de l'alberg Can Bofí Vell el 29 d’abril del 2024, que acollia 45 persones. La situació d'emergència es va fer més visible quan, durant la nit de Reis, un sensesostre va morir a causa de l'onada de fred. Actualment, es calcula que més de 300 persones viuen al ras a Badalona.
En contrast amb els fets de Badalona, la parròquia de Santa Anna a Barcelona ha mantingut obert el seu temple per acollir persones sense llar durant el període de Nadal, des de la nit de Nadal fins al 7 de gener. El seu rector, Peio Sánchez, coordina l'acollida de fins a 15 persones vulnerables i serveix àpats diaris a prop de 300 comensals.
Comparteix:

Notícies relacionades