Una trentena de persones de la delegació catalana s'embarcaran en aquesta iniciativa, que busca trencar el bloqueig a Gaza. No obstant això, la viabilitat de la missió humanitària genera incerteses, especialment pel que fa a les implicacions geopolítiques i els obstacles burocràtics que podrien sorgir durant el trajecte.
Sonia Andolz, professora de política internacional a la Universitat de Barcelona, ha analitzat les possibles conseqüències d'aquest viatge i els escenaris més probables que la flotilla podria trobar. Segons Andolz, l'acció es defineix com un “acte simbòlic de resistència civil”, ja que l'entrada a Gaza sense permís d'Israel és pràcticament impossible.
“"El que es vol és demostrar que els estats no fan una cosa que haurien de fer, que és evitar que un país estigui ocupant militarment un altre."
L'experta es mostra escèptica sobre la possibilitat que aquesta flotilla aconsegueixi millors resultats logístics que les anteriors. Històricament, aquestes missions han estat interceptades, els seus participants detinguts i posteriorment expulsats o repatriats. En el passat, fins i tot quan van aconseguir arribar, les persones es van quedar atrapades a Gaza sense poder sortir.
Els riscos per als integrants són elevats, i la nacionalitat pot influir en el grau de perill, ja que Israel considera el passaport dels participants. Tot i que el punt de partida és delicat, Andolz no creu que les conseqüències siguin molt pitjors que en altres moments, sent el pitjor escenari una detenció prolongada a Israel o, en un cas extrem, un atac.
Respecte a la legalitat de la intercepció, Andolz subratlla que Israel ocupa de forma il·legal la costa marítima palestina, la qual cosa hauria de permetre el transport marítim internacional. No obstant això, la societat israeliana veuria com una “batalla perduda” o una “vergonya militar i nacional” que es trenqués el bloqueig, descartant que l'exèrcit israelià deixi la costa desprotegida. L'analista no considera que l'Iran representi una amenaça per a la flotilla.
