La història de les eleccions del Barça: del vot masculí al sufragi universal

Un repàs als 15 comicis que han definit la presidència blaugrana, des de 1953 fins a la reelecció de Laporta el 2021.

Urna electoral i paperetes durant un procés de votació per a la presidència d'un club esportiu.
IA

Urna electoral i paperetes durant un procés de votació per a la presidència d'un club esportiu.

Després de la decisió de convocar els comicis el diumenge 22 de març, el Futbol Club Barcelona celebrarà les seves quinzenes eleccions presidencials, un procés que ha evolucionat des del vot restringit fins al sufragi universal.

La primera vegada que els socis van poder triar el seu president va ser l'any 1953, un cop acabada la Guerra Civil i el període d'assignació franquista. En aquella ocasió, només van poder votar els homes (un total de 17.241), resultant guanyador Francesc Miró-Sans per un estret marge de 301 vots.
Després de la reelecció de Miró-Sans el 1958, la participació es va restringir als compromissaris durant els següents cinc comicis, amb presidents com Enric Llaudet (1961 i 1965) i Agustí Montal i Costa (1969 i 1973). El canvi crucial va arribar el 1978, quan es va establir el sufragi universal, permetent votar per primera vegada a tots els socis, homes i dones.

Des de l'any 1953, quan es van celebrar els primers comicis, vuit guanyadors diferents han estat escollits per liderar el Futbol Club Barcelona.

En aquelles primeres eleccions universals de 1978, Josep Lluís Núñez es va imposar amb el 39 % dels vots, una victòria que repetiria el 1989 i el 1997. Després de la seva dimissió, el segle XXI ha vist cinc eleccions, amb victòries per a Joan Gaspart (2000), Joan Laporta (2003 i 2021), Sandro Rosell (2010) i Josep Maria Bartomeu (2015).