La llegenda de Sant Medir: de les faves miraculoses a la gran festa de Sant Cugat

Un recorregut històric per la tradició del pagès de la Vall de Gausac i l'origen de l'aplec anual.

Imatge genèrica de l'ermita de Sant Medir enmig del bosc de Collserola durant un dia festiu.
IA

Imatge genèrica de l'ermita de Sant Medir enmig del bosc de Collserola durant un dia festiu.

La tradició de Sant Medir commemora cada 3 de març el miracle del pagès de la Vall de Gausac, una història que uneix fe, agricultura i identitat local a Sant Cugat del Vallès.

Segons recull el col·leccionable Mites i Llegendes de Sant Cugat de Rogeli Pedró, la història es remunta a l'època de l'emperador romà Dioclecià. El pagès Medir va ser arrestat per les tropes de Dacià després d'ajudar el bisbe Sever de Barcelona en la seva fugida. El miracle es va produir quan les faves que Medir acabava de plantar van créixer i florir de forma instantània davant els soldats perseguidors.
L'ermita dedicada al sant, situada a la Serra de Collserola, té orígens romànics i ha estat un punt de pelegrinatge des del segle XI. Tot i que un incendi el 1922 va destruir el retaule original, l'edifici es manté en bon estat gràcies a la tasca de la Penya Regalèssia. Actualment, l'espai és l'epicentre de l'aplec on les colles de Barcelona i Sant Cugat es troben anualment.

"Sever li va recomanar que si els soldats de Dacià preguntaven per ell, els respongués la veritat, és a dir que havia passat per allà en el moment de plantar el seu camp de faves."

Rogeli Pedró · Escriptor i historiador
La celebració moderna també deu molt a Josep Vidal i Granés, un forner santcugatenc resident a Gràcia que el 1830 va iniciar la tradició d'anar a cavall fins a l'ermita per complir una promesa. Aquesta acció va donar peu a les actuals colles que reparteixen tones de caramels pels carrers de Barcelona cada mes de març.