Amb una trajectòria de més de tres dècades a Catalunya, una destacada líder sindical de les cambreres de pis, originària del Perú, subratlla la necessitat d'organitzar-se per evitar que altres decideixin per elles. Aquesta filosofia es reflecteix en el lema de Las Kellys, el sindicat que presideix i que agrupa les dones que es dediquen a la neteja d'hotels.

La seva arribada a Barcelona, poc després dels Jocs Olímpics, va suposar un xoc amb la realitat, ja que no va poder convalidar els seus estudis de llengua i literatura. Les úniques opcions laborals disponibles eren la neteja de llars i la cura de persones grans o infants, un camí que la va portar a experiències dures i descoratjadores.

Després d'anys de precarietat i la por de la irregularitat administrativa, va aconseguir la documentació necessària i va trobar feina en hotels. Allà va descobrir la duresa de la professió, que exigeix una atenció constant als detalls i un ritme de treball intens, sovint en condicions poc agradables, com ara habitacions amb vòmits o sang.

El sindicat Las Kellys va néixer del cansament i la necessitat de compartir experiències comunes de precarietat, com la impossibilitat de sortir a l'hora un cop acabada la jornada. El nom, un joc de paraules amb "las que limpian", busca dignificar una feina sovint invisibilitzada. El seu principal èxit ha estat el reconeixement de la seva existència i la conscienciació sobre els seus drets laborals, una lliçó que va aprendre de les seves companyes espanyoles.

La líder sindical fa una crida als empresaris hotelers de Catalunya a tenir consciència de la seva feina i a evitar la subcontractació, que sovint implica convenis laborals menys favorables. Als clients, els demana respecte, ja que sense ell no hi ha dignitat. Finalment, transmet als seus fills la importància de ser lliures i de no deixar-se jutjar, tot i ser conscient que reivindicar drets pot tenir conseqüències.