La publicació, que inclou dades del primer any de la missió, permetrà realitzar una àmplia gamma d’estudis sobre el cosmos. Segons Francisco Castander, investigador de l’IEEC a l’ICE-CSIC, «l’extraordinària qualitat i magnitud d’aquest conjunt de dades permetrà realitzar una àmplia gamma d’estudis sobre el cosmos». Aquestes dades públiques facilitaran descobriments per part d’investigadors de tot el món.
DR1-Foundation recull prop de 13 mesos d’observacions i ofereix a la comunitat científica les peces necessàries per començar a elaborar un mapa 3D detallat del cosmos, fonamental per resoldre misteris com l’energia fosca, la matèria fosca i la xarxa còsmica. La Directora de Ciència de l’ESA, Carole Mundell, afirma que «aquesta important publicació de dades d’Euclid representa el major cartografiat d’aquest tipus realitzat des de l’espai».
La publicació destaca pel seu abast, mosaics panoràmics i àmplia cobertura del cel. Compta amb 1,7 milions de GB de dades, incloent més de 900 milions de galàxies, prop de 15000 candidats a lents gravitatòries fortes i més de 60 milions de quàsars. Aquestes dades establiran les bases per a futures investigacions sobre l’estructura a gran escala de l’univers.
Euclid pot realitzar mapatges del cel profund gràcies a la seva posició per sobre de l’atmosfera terrestre. La publicació amplia els límits de detecció d’objectes poc comuns i distants, incloent el catàleg més gran de lents fortes recopilat fins avui. Natalie Lines, de la Universitat de Portsmouth, assenyala que «fa més de deu anys, vam pronosticar que Euclid revolucionaria el camp del descobriment de lents gravitatòries fortes. Aquest dia per fi ha arribat».
La missió, llançada el 2023, obtindrà imatges de milers de milions de galàxies durant sis anys. La publicació d’avui només abasta al voltant del 14% de la superfície total del cel que Euclid explorarà. La primera publicació completa de dades, prevista per a mitjan 2027, s’ampliarà amb observacions de lents gravitatòries dèbils i càlculs sobre com les galàxies s’integren a la xarxa còsmica.
La contribució espanyola inclou la participació de l’IEEC, l’ICE-CSIC i l’IFAE en el disseny i construcció de l’instrument NISP. La Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) i l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) han estat responsables de l’electrònica de control. El Port d’Informació Científica (PIC) gestiona les simulacions cosmològiques i és el centre de dades científiques a Espanya.
