L'estudi, publicat a la revista Science Advances i amb participació del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica ([CNAG](https://www.pcb.ub.edu/empresa/centre-nacional-danalisi-genomica-cnag/)), revela que la regeneració tissular no només depèn de l'activació o inactivacióció dels gens, sinó també de com l'ADN es reestructura espacialment dins del nucli cel·lular. Aquesta troballa posiciona l'arquitectura tridimensional del genoma com una nova capa reguladora clau en els processos regeneratius.
La investigació, que ha utilitzat discs imaginals de la mosca Drosophila melanogaster com a model, ha identificat tres llaços específics formats per l'ADN que són necessaris per a una regeneració eficient. Quan aquestes regions es van alterar, la capacitat regenerativa dels teixits es va veure significativament reduïda, tot i que el desenvolupament normal de l'organisme es va mantenir intacte.
Montserrat Corominas, catedràtica de la Facultat de Biologia de la UB i membre de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona ([IBUB](https://www.pcb.ub.edu/empresa/institut-de-biomedicina-de-la-universitat-de-barcelona-ibub/)), explica que la cromatina, l'estructura complexa que forma l'ADN associat a proteïnes, permet establir contactes entre regions genòmiques distants, regulant així l'activitat gènica.
Els resultats, liderats per Corominas i amb Palmira Llorens-Giralt i Carlos Camilleri-Robles com a primeres autores, identifiquen un paper desconegut de l'arquitectura genòmica en la reparació de teixits, obrint noves vies per entendre l'expressió gènica durant la regeneració.
