Els recents concerts de Bad Bunny a Barcelona han generat un intens debat a les xarxes socials, centrat en un dels escenaris de l'espectacle: la 'Casita'. Aquesta rèplica d'un habitatge tradicional de Puerto Rico, país natal de l'artista, funciona com a zona VIP on convida influenciadors, actors, models i fins i tot jugadors del Barça. La selecció d'aquests convidats, que responen a cànons de bellesa normatius, ha obert un debat sobre representació, classe social i la coherència de la imatge pública de Bad Bunny, sovint presentat com una veu progressista en la música urbana.
L'artista s'ha distingit d'altres cantants de reggaeton per desafiar models tradicionals de masculinitat, a través de la seva moda, lletres amb contingut polític i el seu suport a la comunitat LGTBIQ+ i la lluita contra la violència masclista. La 'Casita', segons la sociòloga Silvia Díaz, serveix com a homenatge a les persones de classe treballadora de Puerto Rico. Tanmateix, la presència de celebritats riques i famoses en aquest espai genera una tensió evident, ja que contrasta amb el simbolisme de classe que es pretén reivindicar, especialment quan molts fans han pagat sumes elevades per assistir al concert.
Aquesta polèmica posa de manifest les desigualtats en l'accés a la cultura, en un context on els preus dels concerts i la dificultat per aconseguir entrades són temes recurrents. La crítica assenyala que convidar persones privilegiades a un dels espais més exclusius sense haver pagat entrada accentua la diferència de classes en l'esfera cultural. Les crítiques han qualificat l'espectacle de classista i masclista, xocant amb el discurs progressista que Bad Bunny ha construït.
La sociòloga Silvia Díaz suggereix que les expectatives dipositades en l'artista podrien haver contribuït a la sorpresa davant aquestes contradiccions. Considera que el públic tendeix a convertir figures culturals en referents morals o polítics, oblidant que es tracta d'un artista que busca el lucre. Díaz defensa que les masculinitats dominants s'adapten als canvis socials, i que Bad Bunny podria estar adoptant discursos progressistes per mantenir-se 'mainstream', tot i continuar formant part d'una indústria masculina i reproduint patrons hegemònics.
Després de la polèmica, Bad Bunny ha rectificat i ha convidat perfils més diversos a la 'Casita'. Díaz celebra la pressió social que impulsa aquests canvis, tot i que considera que arriba tard. Subratlla la importància de la cultura popular en la construcció social, però emfatitza la necessitat de centrar les exigències en els polítics, que tenen el poder real de canviar la societat, recordant que 'Bad Bunny no ens regalarà un pis'.
