Durant més d'una dècada, el panorama polític català s'ha caracteritzat per unes dinàmiques pròpies, on les aliances i les ruptures s'articulaven principalment al voltant de l'eix nacional. Tot i això, les eleccions municipals del 2027, amb especial atenció a Barcelona, podrien assenyalar l'inici d'una transformació profunda. L'independentisme i la qüestió nacional no desapareixeran, però hi ha indicis que deixaran de ser l'únic factor determinant en la competició política.
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) està impulsant una estratègia de 'normalitat' a nivell de país, amb l'objectiu de recuperar un escenari previ al Procés i consolidar el seu poder institucional. Aquesta operació busca implantar una "pax" social que els permeti assolir el control absolut de les grans institucions.
La irrupció d'Aliança Catalana s'està convertint en un dels catalitzadors d'aquesta transformació. Per primera vegada des de l'inici del Procés, l'esquerra catalana i espanyola disposen d'un actor que facilita la reconstrucció d'un relat polític basat en la confrontació entre un bloc progressista i una dreta cada vegada més influenciada per l'extrema dreta. Aquest esquema, similar al que el PSOE ha utilitzat a Espanya amb Vox, ara el PSC intenta adaptar-lo a Catalunya, tot i les diferències entre Junts i el PP, i Aliança Catalana i Vox.
La intenció del PSC és convertir les municipals del 2027 en una batalla entre els qui asseguren governs estables i aquells que podrien acabar depenent de la dreta més radical. D'aquesta manera, el PSC es posiciona com el centre polític inevitable, obligant la resta de forces a posicionar-se dins d'aquest marc. L'èxit d'aquesta estratègia, però, no només depèn de l'existència d'Aliança Catalana, sinó també de la capacitat d'associar-hi Junts, un element clau en la batalla política dels propers mesos.
El relat socialista, compartit també per ERC i els Comuns, suggereix que Junts i Aliança Catalana competeixen pel mateix electorat, formant part d'un mateix univers polític. Aquesta operació política intel·ligent posa Junts en una posició defensiva: si accepta un cordó sanitari contra Aliança Catalana, corre el risc de perdre votants cap a la formació de Sílvia Orriols; si el rebutja, és acusat d'obrir la porta a l'extrema dreta, amb un cost polític elevat en ambdós casos.
Malgrat això, Junts continua sent un partit difícil d'encaixar en les categories polítiques tradicionals catalanes. Conserva alcaldies, governa municipis diversos i manté una transversalitat heretada de l'antiga Convergència i del mateix Procés.
Per la seva banda, els republicans afronten una contradicció significativa. Tot i aspirar a mantenir una identitat pròpia respecte al PSC, la seva influència institucional depèn en gran mesura de la relació amb els socialistes, tant a Barcelona com a Madrid i, previsiblement, a la Generalitat. Aquesta dependència limita la seva capacitat per construir una alternativa de poder real.
En definitiva, l'ambició del PSC per al 2027 és reconstruir un sistema de blocs ideològics on els socialistes liderin l'espai progressista. L'objectiu és obligar Junts a assumir el rol d'una dreta nacional catalana homologable a la d'altres països europeus. El debat principal no girarà al voltant de la independència, sinó de qui formarà part dels futurs blocs de govern i qui en quedarà exclòs.
