Aquesta situació es veu agreujada per la manca de polítiques d'habitatge efectives i una precarietat laboral que afecta un 42% dels treballadors, considerats pobres. Les dades de pobresa podrien ser encara més elevades, ja que no inclouen grups vulnerables com els immigrants irregulars i les persones en exclusió residencial severa.
“"La renda disponible pràcticament se'n va tota a la cobertura de necessitats bàsiques, el lloguer i l'alimentació, i fa que la gent quedi en una situació de precarietat tot i treballar."
Malgrat l'existència de nombroses prestacions socials, la seva efectivitat per treure les persones de la pobresa és limitada. Només les pensions de jubilació mostren un impacte significatiu, mentre que la resta d'ajudes tenen un efecte gairebé insignificant en joves i infants. Un dels principals obstacles és l'excés de burocràcia i els criteris dissuasius que impedeixen que moltes persones amb dret a aquestes ajudes les sol·licitin.
La complexitat del sistema, amb la dificultat de conèixer totes les prestacions, els requisits d'accés i la seva compatibilitat, crea barreres significatives. Per exemple, la incompatibilitat entre l'ajut al lloguer i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), o la necessitat de sol·licitar l'ingrés mínim vital abans de la RGC, són exemples d'aquesta violència estructural del sistema que exclou molts beneficiaris potencials. A més, la política fiscal actual no contribueix a una redistribució justa de la riquesa.
La proposta de reforma de la RGC que es debat al Parlament no s'espera que millori la situació actual, i es preveu un empitjorament de les dades de pobresa i exclusió en els propers anys. La majoria dels partits polítics defensen la condicionalitat de la RGC, que implicaria un seguiment dels serveis socials i un pla d'acompanyament, obligant els beneficiaris a justificar la recepció de la prestació.
“"Si es compleixen els criteris d'uns ingressos mínims, per què s'ha de condicionar aquesta prestació? Si és un dret és un dret."
L'organització proposa una RGC sense condicionalitat, totalment compatible amb les rendes del treball, accessible a partir dels 18 anys (actualment 23) i amb un requisit de residència de 12 mesos en lloc de 24. També suggereixen un complement d'infància de 200 euros i que només es tinguin en compte els ingressos dels dos mesos anteriors, a més d'escurçar els terminis de resolució.
L'augment del sensellarisme és una preocupació creixent, amb un increment significatiu en els últims dos anys. Aquesta situació reflecteix la caiguda de persones que vivien al límit. A més, hi ha un augment de l'exclusió residencial oculta, amb més gent vivint en habitacions o infrahabitatges. Les reformes legislatives actuals no semblen abordar el problema de fons, suggerint que la situació podria empitjorar en el futur. La classe mitjana, tot i no haver desaparegut, s'està aprimant a causa de la polarització social, que empeny més persones cap als extrems de la pobresa i la riquesa.
