La capital catalana s'ha convertit en un pol d'atracció per a estudiants nord-americans, molts d'ells de famílies benestants, que busquen una experiència juvenil en un entorn modernista. Aquesta demanda ha impulsat la proliferació de 'colivings', on s'arrenden habitacions a preus que sovint resulten inassumibles per a la població local, desplaçant els residents habituals.
Un cas paradigmàtic és el d'una veïna del carrer Entença, 69, que porta 32 anys com a inquilina. La seva finca, que abans acollia diverses famílies, ara té deu dels onze pisos convertits en 'colivings' per a joves estrangers d'entre 18 i 25 anys. La resident descriu la situació com una "bogeria de soroll i incivisme", comparant-ho amb "viure en una guarderia per a nens grans".
La propietat d'aquest bloc pertany a Vandor Real Estate, una SOCIMI que gestiona 17 finques a Barcelona amb el mateix model de negoci. Aquestes empreses sovint expulsen els inquilins de llarga durada un cop finalitzen els seus contractes per adaptar els immobles a aquesta nova modalitat. Altres fons d'inversió com New Amsterdam Developments (NAD) o Vivenio operen de manera similar.
“"És una bogeria de soroll i incivisme, és com viure en una guarderia per a nens grans."
El Sindicat de Llogaters de Catalunya ha expressat la seva preocupació, ja que en immobles gestionats per fons com NAD s'anuncien lloguers d'habitacions per entre 900 i 1.000 euros, preus que podrien superar el límit establert per la llei. L'entitat ha presentat denúncies contra NAD i Vandor davant l'Agència Catalana de Consum i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) per incompliment de la normativa.
El Parlament de Catalunya va aprovar al desembre una modificació legislativa que estableix que, en zones tensionades com Barcelona, la suma dels lloguers de totes les habitacions d'un pis no pot superar el màxim fixat per l'índex per al conjunt de l'habitatge. A més, aquesta reforma inclou els lloguers de temporada dins del topall de preus.
La veïna del carrer Entença també ha assenyalat que molts estudiants gestionen el lloguer a través de les mateixes empreses que els faciliten els programes d'estudis, com The American College of the Mediterranean i la International American University, la qual cosa suggereix que es tracta de "residències estudiantils encobertes".
La resistència de la veïna va començar el 2021, quan l'anterior propietari de l'edifici va morir i va llegar el seu patrimoni a la Fundació de la Sagrada Família. Aquesta fundació va vendre l'immoble a Renta Corporación, que poc després el va traspassar a Vandor. Durant aquest procés, la majoria dels veïns van ser desallotjats.
Les obres de reforma realitzades per la nova propietat també han generat controvèrsia. L'Ajuntament de Barcelona considera que van ser grans rehabilitacions, la qual cosa implicaria reservar un 30% de l'immoble per a habitatges de protecció oficial, segons la normativa. Vandor, per la seva banda, rebutja aquesta qualificació i ha presentat al·legacions als informes municipals.
