El que havia de ser un front comú de l'empresariat català per marcar el rumb del nou model de finançament s'ha convertit en una autèntica guerra de guerrilles marcada pel xoc d'egos i les urgències polítiques. Després de l'acord entre el PSC i ERC, la Cambra de Comerç va encarregar un text a Joan Ramon Rovira, director d'Anàlisi Econòmica de l'entitat. A la Cambra s'hi van adherir els membres del G8, incloent-hi Pimec, el Cercle d'Economia, el RACC, Barcelona Global, la fundació FemCat, el Col·legi d'Economistes i la Fira.
Era impossible entendre res. Massa dens, tècnic i detallista. La ciutadania no està per a aquestes històries.
La Cambra de Comerç va estendre la mà a Foment del Treball perquè s'unís a l'acord, que va acceptar amb la condició de poder fer esmenes. Les tensions van ser constants, ja que la proposta inicial es va considerar excessivament tècnica i, segons representants de Foment, massa "dòcil" amb el Govern i la consellera Alícia Romero.
Foment del Treball va aconseguir incloure diverses demandes clau, com denunciar la situació "crítica" de les infraestructures catalanes (xifrant la desinversió en 42.500 milions des de 2014) i blindar l'ordinalitat fiscal per llei. A més, va exigir afegir que Catalunya ha de "gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar" tots els seus tributs i recalcar que l'acord era "un pas endavant", però "no suficient".
Finalment, el manifest resultant intenta un complex equilibrisme polític, donant aire al Govern per l'avenç en el model, però avisant que no és un xec en blanc. Un últim xoc va sorgir quan Pimec va exigir que s'esborrés el nom de la patronal vallesana Cecot de la signatura, al·legant que ja formen part de Foment, malgrat que Cecot havia participat activament en les negociacions.
