L'assetjament escolar, sovint, no es manifesta inicialment amb agressions físiques, sinó a través de comentaris que, tot i semblar inofensius, poden tenir un impacte profund en l'autoestima dels joves. Aquesta és la visió d'una docent d'un centre educatiu de Barcelona, que posa l'accent en la importància de reconèixer i abordar aquestes expressions verbals que poden escalar cap a situacions de bullying.
La manca de límits en les bromes i els comentaris normalitzats entre els estudiants és un factor clau en l'aparició de casos d'assetjament. Aquests comentaris, sovint inspirats en continguts de xarxes socials, inclouen expressions racistes, homòfobes o masclistes que fomenten l'estigma. La docent assenyala que hi ha poca consciència sobre el poder de les paraules i les seves conseqüències.
“"La violència més visual és l'agressió física i, en canvi, no s'aborden tant els comentaris que fan mal, sobretot dirigits a l'autoestima."
Aquests tipus de comentaris són especialment freqüents en espais com els patis o els canvis d'aula, on els alumnes se senten més lliures i impulsius. Per això, és fonamental treballar valors com el respecte i la comunicació assertiva abans que es consolidi un cas d'assetjament. L'objectiu és que els estudiants entenguin que la seva manera de comunicar-se té un impacte directe en els altres.
En un context on gairebé dos alumnes per classe pateixen bullying, segons dades d'una fundació i una universitat, la docent forma part del programa Somos Únic@s, que es va iniciar el curs 2022-2023 i ha arribat a secundària el curs 2025-2026. Aquest programa busca sensibilitzar i formar els alumnes en la prevenció de l'assetjament, i el centre educatiu de la docent és una de les 102 escoles catalanes que hi participen, amb un total de 8.524 alumnes.
El programa aborda conceptes com l'autoestima, la pressió de grup i la por mitjançant dinàmiques i materials didàctics, animant els estudiants a expressar-se i a denunciar casos de bullying. La docent destaca que la prevenció permet abordar no només l'assetjament, sinó també la resolució de conflictes a l'aula, tot i que reconeix una major dificultat per gestionar les influències actuals dels adolescents, com la creació de comptes anònims a les xarxes per fer comentaris ofensius.
“"Moltes vegades tenen la sensació que si expliquen coses als professorats és perquè són uns xivatos. S'intenta fer-los entendre que quan expliques alguna cosa és per demanar ajuda."
Malgrat els reptes que presenten les noves dinàmiques digitals, la docent percep una major consciència sobre l'assetjament, la qual cosa facilita que els casos s'expliquin més. En un moment de tensió en el sector educatiu, amb l'anunci del desplegament de policies de paisà en alguns centres, la professora reflexiona sobre la idoneïtat de les figures d'autoritat i recorda iniciatives anteriors com la figura del COCOBE, dissenyada per fomentar el benestar emocional i la convivència.
