Tot i que el mar Mediterrani es considera la font principal d'humitat, aquesta nova recerca científica amplia el focus cap a l'oceà. Segons les dades obtingudes mitjançant simulacions d'alta resolució, l'escalfament inusual de les aigües atlàntiques va aportar un flux extra de vapor d'aigua que va viatjar milers de quilòmetres fins a la península.

L'estudi conclou que sense l'excés de temperatura en ambdues masses d'aigua, el volum de pluja hauria estat fins a un 40% inferior. Concretament, l'aportació de l'Atlàntic Nord va ser responsable d'un 15% de la intensitat total de l'episodi, actuant especialment en els nivells mitjans de la troposfera.

Aquest fenomen es va combinar amb una configuració atmosfèrica precisa i l'orografia del terreny, que va forçar l'ascens de l'aire humit. La recerca subratlla que les tempestes extremes no depenen només de l'energia del mar més proper, sinó de dinàmiques climàtiques globals cada cop més influenciades per l'escalfament global.