La situació immobiliària a Barcelona s'ha convertit en el principal obstacle per a la joventut. Segons les dades recollides per l'Ajuntament de Barcelona, el 18% dels ciutadans d'entre 25 i 34 anys resideixen a la llar familiar, una xifra superior al 15% registrat l'any 2020. Aquest fenomen es produeix en un context on, paradoxalment, els ingressos mitjans d'aquest col·lectiu han crescut un 35% en els darrers cinc anys, situant-se en els 1.200 euros mensuals.

El cost del lloguer o la hipoteca absorbeix gran part dels recursos dels qui han aconseguit independitzar-se. De mitjana, els joves destinen 1.065 euros al mes a l'habitatge, fet que representa un increment del 19,1% respecte al lustre anterior. A més, el 21,6% dels enquestats comparteix pis, i la gran majoria, un 84%, admet que ho fa per obligació econòmica i no per voluntat pròpia.

En l'àmbit social, la ciutat mostra una transformació demogràfica notable. El 41,7% de la població jove té nacionalitat estrangera i més de la meitat, un 54,5%, té progenitors nascuts fora de l'Estat. Pel que fa a la salut mental, el risc de patir trastorns ha baixat del 39,1% al 27,8% des de la fi de la crisi sanitària de la Covid-19, tot i que la precarietat laboral persisteix amb un terç dels joves treballant sense contracte o fent hores extres no pagades.

La pressió per l'habitatge és tan elevada que el 82% dels 1.500 enquestats reclama a l'administració local que aquesta sigui la prioritat absoluta de les polítiques públiques, situant-se molt per davant d'altres qüestions com el suport emocional, que preocupa al 45,5% dels joves barcelonins.