La comissària Alícia Moriana ha destacat que la sensibilitat social i les mesures preventives dels grans tenidors han estat claus per frenar el fenomen. Tot i que les temptatives d'entrada es mantenen estables amb una lleu tendència a l'alça, la realitat de les dades desmunta diversos tòpics: el 96% de les 7.110 denúncies són per usurpació de pisos buits, mentre que la violació de domicili —entrar on viu algú— només representa el 4% del total.
“"En una violació de domicili, aquestes persones les podem treure sense que calgui una ordre judicial."
La protecció legal a Espanya diferencia clarament entre la propietat i el domicili. Segons la Constitució, el domicili és inviolable, fet que inclou també les segones residències si s'hi fa vida habitualment. En aquests casos, la policia pot actuar de forma immediata. Per contra, en immobles buits de bancs o fons d'inversió, el procés judicial és més lent, tot i que la nova Llei 12/2023 ha escurçat els terminis de recuperació a dos o quatre mesos segons el tipus de propietari.
Pel que fa a la vulnerabilitat, la normativa estatal permet frenar desnonaments si els ocupants acrediten ingressos baixos o càrregues familiars. Montserrat Junyent, presidenta del col·legi d'APIs de Barcelona, ha qüestionat que aquesta protecció social recaigui sobre els propietaris privats. Actualment, Catalunya lidera les estadístiques d'ocupació a l'Estat, un fet que els experts atribueixen a l'alta pressió demogràfica i a l'elevat estoc d'habitatges buits.
