Les mobilitzacions celebrades a Barcelona han posat de manifest el profund malestar social pel servei que presten RENFE i ADIF. Tot i que la capital catalana va ser l'escenari de la protesta, els organitzadors subratllen que el problema ferroviari afecta de manera més severa les zones de fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on el monopoli d'aquestes entitats és total.
A la ciutat de Barcelona, els ciutadans disposen d'alternatives com el Metro, els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) o el Tram. No obstant això, per a la resta de Catalunya, des de les Terres de l'Ebre fins a les comarques de Girona, la dependència de la xarxa estatal és absoluta, el que genera una sensació de desconnexió institucional.
Catalunya som tots i, més enllà del Llobregat i del Besòs, hi ha país.
La crisi ferroviària ha dibuixat el perill d'una Catalunya a dues velocitats. La societat civil i les associacions d'usuaris han pres el lideratge de les reivindicacions davant el que consideren una manca de relació entre la capital i el conjunt del país. Es reclama que el Govern i l'Ajuntament de Barcelona encapçalin una defensa ferma d'una mobilitat justa i competitiva per a tothom.
