L'esperit del No a la Guerra reviu a Barcelona davant la crisi a l'Iran

L'actitud pacifista del Govern central i el record de les mobilitzacions del 2003 marquen el debat social actual.

Imatge genèrica d'una multitud en una manifestació pacifista amb llençols blancs.
IA

Imatge genèrica d'una multitud en una manifestació pacifista amb llençols blancs.

La ciutat de Barcelona rememora aquests dies les històriques protestes contra la invasió de l'Iraq del 2003, mentre el context geopolític actual a l'Iran torna a despertar el sentiment pacifista català.

Fa més de dues dècades, la capital catalana va liderar una mobilització sense precedents que va aplegar 1,3 milions de persones. Aquell clam va ser tan potent que el llavors president dels Estats Units, George Bush pare, va arribar a afirmar que la seguretat de la seva nació no podia dependre de la gent que sortís als carrers de Barcelona.

"El propi president ha decidit liderar la denúncia de la guerra. Vol agafar un relleu històric d'aquella mobilització."

Dani Gómez-Olivé · Portaveu d'Aturem la Guerra
Actualment, la situació presenta matisos diferents. Segons una enquesta de 40Db, l'oposició a la guerra a Catalunya se situa en el 71%, una xifra superior a la mitjana espanyola. Tot i això, experts i activistes com Dani Gómez-Olivé apunten que la mobilització al carrer podria ser menor ara que el Govern de Pedro Sánchez s'ha posicionat obertament contra el conflicte.
La plataforma Aturem la Guerra, que va néixer de la confluència de moviments veïnals, sindicats i entitats educatives, continua activa. Malgrat que el context polític ha canviat amb figures com Donald Trump a la Casa Blanca, la cultura de la pau manté unes arrels profundes a la societat barcelonina.