El 21 de maig de 2016, conegut com el ‘Superdissabte’, un 70% de la militància de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va optar per abaixar la persiana de la formació i donar pas a una nova etapa política. Una dècada després, veus destacades de l'espai convergent, com l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, consideren aquesta maniobra un "error". L'expresident Artur Mas, per la seva banda, creu que la decisió d'enterrar les sigles "es podrien haver estalviat", si bé defensa la voluntat de "salvar el projecte" convergent.
L'any 2014 va marcar un punt d'inflexió amb la confessió de l'expresident Jordi Pujol sobre una herència no declarada a Andorra. A més, el partit afrontava el canvi de lideratge amb Carles Puigdemont substituint Mas com a president de la Generalitat, i la càrrega de les retallades del primer Govern de Mas (2010-2012). Aquests factors van crear un "embolic" que, segons Turull, va ser "estructural" per "circumstàncies conjunturals", com l'impacte dels ajustos pressupostaris o l'"assetjament per possibles casos de corrupció".
Turull, que mai va ser partidari de la dissolució, assenyala que les retallades "no es van explicar com s’hauria d’haver fet", afectant l'"ànima social" del partit. Trias critica el full de ruta que va portar a l'extinció, afirmant que "ens vam ficar en un embolic" i que "a molts partits els han passat coses més sonades" sense tancar. Lamenta la "situació d'una certa orfandat" per a molts militants "pujolistes".
Mas justifica la decisió com una manera de "salvar" el projecte convergent, "que era el de Pujol", malgrat prescindir de les sigles. Qualifica la confessió de Pujol com una "inundació d’aigua freda" i destaca la necessitat de passar d'un partit "autonomista" a un de "sobiranista i independentista". Tot i això, amb perspectiva, admet que "potser ens ho podríem haver estalviat".
El naixement del PDeCAT es descriu com a "tortuós", amb "defectes de fàbrica", com la resistència de l'aparell a la dinàmica independentista del país. Turull defensa que per afrontar l'1 d'octubre de 2017 calia una "eina molt forta" que el PDeCAT no va ser. Trias qualifica la dissolució com a "mort anunciada".
Mas assenyala la manca d'"unitat interna" i d'un lideratge fort com a peces clau del partit hereu de CDC. Es retreu a si mateix no haver-se mantingut més a la "primera línia" per implicar-se en la construcció de la nova formació. Recepta a Junts ser una formació "central", capaç d'acords "a dreta i esquerra", posant la ideologia en "segon ordre".
Els tres coincideixen en l'esperit convergent com una "manera d'entendre el país", el "catalanisme", la capacitat d'ajuntar "el màxim de gent possible" per una Catalunya "sobirana", i una "manera de fer i de ser amb èxit". Trias subratlla la presència de gent de dretes i esquerres remant per un "projecte comú", mentre Turull afegeix la "cultura de l’esforç".
Trias veu una "voluntat de retrobament" dins de Junts, impulsada des del món local, i esmenta pactes amb formacions de l'òrbita de CDC com Convergents i la integració de Demòcrates. Turull constata "molt d'esperit" convergent a Junts, amb vocació d'"apilar", tot i que Mas recorda que Junts va néixer sense la recepta convergent com a "nexe d'unió principal".
Mas considera que Junts és l'únic partit que pot encarnar l'esperit de CDC, però el repte és "posar al dia" un projecte d'èxit en un context de "fragmentació de la política catalana".
