Amb més de 45 anys de trajectòria, el cantant, nascut com a José María Sanz Beltrán al barri d'El Clot, s'ha consolidat com un referent del rock nacional. La seva joventut va transcórrer en una ciutat que vivia els últims anys del règim franquista, amb un context de tensions polítiques i reivindicacions per més llibertats.

En una entrevista al podcast ‘El tercer acto’, Loquillo ha descrit la seva experiència com a "un noi de barri obrer" amb un pare estibador del port. Ha relatat el silenci que imperava a casa, marcat pel passat republicà del seu pare, i les escenes diàries de repressió que presenciaba des del balcó de casa seva, amb la presència constant dels 'grisos' prop de la fàbrica Hispano Olivetti.

La fàbrica Hispano Olivetti, tot i ser beneficiada pel règim, es va convertir en un símbol de la resistència obrera i antifranquista a Barcelona. Les dures condicions laborals van impulsar la mobilització dels treballadors, sentent les bases de la lluita sindical en un període de repressió.

El cantant també ha recordat moments personals difícils, com una hepatitis contreta per negligència mèdica durant la seva infància, que el va confinar a casa durant tres mesos. Aquest període, però, el va aprofitar per aprofundir en la seva passió per la música i adquirir els seus primers discos.

A més, Loquillo ha confessat haver patit assetjament escolar durant la seva infància, una situació que va superar amb el suport del seu pare. Actualment, l'artista es troba immers en la gira ‘Corazones legendarios’, que repassa els seus grans èxits i conclourà el proper 23 d'octubre a Tenerife.