Els esdeveniments de Stonewall el 28 de juny de 1969 van ser el detonant del moviment modern d’alliberament LGBTI+. Enguany, Catalunya es troba a les portes del 50è aniversari de la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere, celebrada a Barcelona el 26 de juny del 1977. Aquesta mobilització, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va tenir lloc en un context de forta repressió franquista, situant el territori a l’avantguarda de la lluita pels drets del col·lectiu.
La defensa dels drets LGTBI+ està intrínsecament lligada a la tradició democràtica republicana i antifranquista de Catalunya. Durant anys, moltes persones van patir persecució per desafiar les normes socials sobre gènere, cossos i identitats. Per això, aquesta lluita no només busca la igualtat per al col·lectiu, sinó també l’ampliació de les llibertats per a tota la societat.
A Catalunya s'han fet avenços legislatius significatius. El desembre passat es va aprovar la Llei 13/2025, de drets de les persones LGBTI i erradicació de l’LGBTI-fòbia, i s'està desplegant la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació. A més, recentment el Congrés ha aprovat, amb el suport d’Esquerra Republicana, una llei que penalitza les teràpies de conversió. Aquestes fites subratllen el compromís del país amb la diversitat i els drets humans.
“"Assetjament, violència verbal, agressions físiques, agressions sexuals, i discriminació laboral o social, són les agressions més comunes que pateix el col·lectiu LGTBI+."
No obstant això, la feina continua. El col·lectiu LGTBI+ encara s'enfronta a assetjaments, violència verbal i física, i discriminació laboral i social. A Lleida, les denúncies per discriminació per orientació sexual o de gènere representen gairebé el 40% de les denúncies per delictes d’odi. La fragilitat dels avenços aconseguits es fa palesa davant l’onada reaccionària que qüestiona drets fonamentals a Europa i al món, posant en dubte l’educació en la diversitat, els drets trans, el reconeixement de famílies diverses i les polítiques públiques d’igualtat.
És per això que cal persistir en la lluita per la dignitat humana, ja que les llibertats col·lectives depenen del dret de cada individu a ser qui desitja ser.




