Amb 72 anys i un càncer terminal detectat fa quatre anys, Manel Dueso porta a l'escenari de La Planeta l'espectacle basat en el seu bestiari poètic, 'Som cavalls d’escuma en camps de menta'. Acompanyat pels actors Francesc Orella i Montse Germán, i la pianista Bàrbara Granados, el creador sabadellenc proposa un "cant a la vida" per connectar amb el públic. Dueso descriu la seva proposta no com un recital, sinó com una "poesia de tu a tu", on les emocions són protagonistes.
L'espectacle busca ser una "festa junts", marcada per la ironia i el sarcasme, fins i tot en parlar de la mort. Dueso convida a viure un moment de "bogeria" compartida, entenent la "gent de veritat" com aquells que practiquen l'amabilitat mútua. La funció inclou fragments de poemaris anteriors i peces teatrals creades conjuntament amb els seus col·laboradors. L'espectacle neix de la voluntat dels seus amics de celebrar la vida davant la delicada situació de Dueso, qui es mostra "molt content" malgrat el final del seu procés.
Els poemes de 'Som cavalls d’escuma en camps de menta' destaquen pel seu caràcter surrealista i la presència d'animals, un imaginari que Dueso cultiva des de jove. Aquesta temàtica es reflecteix en el títol, que evoca un "bestiari poètic" amb imatges fantàstiques. Dueso també recorda els seus inicis en la poesia de lluita durant l'època franquista, incloent-hi recitals a barris i una vetada a Ràdio Sabadell.
Amb llicenciatura en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona, Dueso ha desenvolupat una extensa carrera teatral com a actor i director, a més de participar en cinema i documentals. Ha escrit més de vint obres estrenades en reconeguts espais com la Sala Beckett, cofundada per ell, el Festival Grec o La Villarroel. Malgrat el tractament pal·liatiu, continua actiu, escrivint poesia i havent estrenat recentment l'obra 'Jambo Bwana' al Teatre Nacional de Catalunya, deixant un llegat de projectes pendents.
Dueso emfatitza el paper actiu de l'espectador en aquest format més personal, buscant una "percepció" de la poesia més enllà de la comprensió intel·lectual. Defensa la lectura en veu alta per potenciar la imaginació i considera que "les coses que no s’entenen són les millors". Recorda que "un dia no hi serem" i aconsella "aprofitar-ho" mentre encara som aquí.
El creador es declara admirador del moviment dadaista, de Tristan Tzara i del Cabaret Voltaire, així com de Samuel Beckett. Inicialment, interpretava les obres de Beckett amb gran seriositat, però va canviar de perspectiva als anys vuitanta, descobrint el component humorístic de l'autor. Dueso il·lustra aquesta idea amb una anècdota sobre 'Tot esperant Godot', on Beckett responia amb diversió a la interpretació que Godot fos Déu.
L'espectacle busca transmetre aquesta rialla i emoció, reconeixent que els éssers humans "estem fets de tot el que ens ha passat". Dueso fa una crida a la "llibertat" i a mostrar-se "valents" malgrat la por, en un context on "ens obliguen a tapar-nos".
