La mobilització, convocada per una vintena d'entitats, es va presentar com a “apolítica”, tot i que va coincidir amb la marxa independentista organitzada al matí per l'ANC i el Consell de la República. Aquesta coincidència va generar una forta controvèrsia, amb crítiques per la possible “contraprogramació”. Tot i la seva declarada neutralitat, representants de formacions com Junts, ERC, Vox i el PP van assistir a la protesta.
El lema central de la protesta va ser “Sense trens no hi ha futur”, buscant denunciar la “desinversió sistemàtica” en infraestructures ferroviàries i la “mala governança del sistema” per part d'Adif, Renfe i els governs respectius. Els manifestants van evitar relacionar directament el problema amb la dependència d'Espanya, centrant-se en la gestió de les operadores.
“"La situació de Rodalies és lamentable, és un llast pel desenvolupament social i econòmic del país."
El manifest demana un “canvi d’escala en la inversió i un canvi radical” en la gestió del sistema ferroviari. Els portaveus de les entitats, que compten amb el suport de més d'un centenar d'associacions, van reclamar “certesa i seguretat” i un “servei digne i fiable”, subratllant que la mobilització ha de servir com a “revulsiu” per forçar un “canvi absolut” en la qualitat del transport públic.
