Durant el primer congrés sobre l'arquitecte celebrat a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, s'ha posat de relleu la necessitat d'entendre Gaudí més enllà de l'etiqueta tècnica. Segons Garganté, docent de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'obra de l'arquitecte reusenc està impregnada d'una espiritualitat que, si no s'estudia des d'institucions acadèmiques vinculades a l'Església, corre el risc de quedar diluïda.

L'experta recorda que Gaudí era un home profundament connectat amb el seu temps, des dels moviments polítics fins a la justícia social. Tot i treballar per a la burgesia, com Eusebi Güell, el trauma de la Setmana Tràgica de 1911 el va portar a refugiar-se exclusivament en el projecte del temple expiatori, que avui es llegeix com un manifest del Noucentisme.

Finalment, Garganté subratlla que la cosmovisió de l'arquitecte era radicalment catalana. La defensa de la llengua i la seva idiosincràsia fan que, segons la historiadora, una obra d'aquestes característiques només hagués pogut néixer a Catalunya, consolidant-se com el llegat cultural amb més repercussió internacional del país.