L'obra, publicada pel Grup 62, neix d'una investigació prèvia sobre la cèlebre disputa entre els xefs Santi Santamaria i Ferran Adrià. Segons l'autor, el llibre no és només una crònica culinària, sinó una narració sobre traïcions i la desaparició d'un model de restauració familiar que servia com a nexe social a Catalunya.
“"Si la cuina catalana estigués normalitzada a Barcelona, no hi hauria d'haver ningú que l'hagués de reivindicar."
Bonet, que es va criar als fogons del restaurant familiar Trencadís de Salou, utilitza la figura d'un cuiner exiliat al Pallars Jussà per denunciar la pèrdua d'arrels a la capital catalana. L'autor reivindica una literatura lúdica i crítica, allunyada dels drames convencionals, per explicar la realitat del país.
Durant la presentació a l'Ateneu Barcelonès el passat dilluns, el periodista va repassar la seva trajectòria, marcada per una sortida convulsa del sistema mediàtic i una etapa com a delineant en indústries químiques i nuclears com la d'Ascó, experiències que han influït en la seva visió escèptica del panorama actual.
