La investigació, publicada a la revista Neurology, proposa que el seguiment de l'evolució del NfL, un biomarcador de dany neuroaxonal, pot complementar les eines de monitorització actuals com l'avaluació clínica i la ressonància magnètica. Aquesta mesura podria ajudar a identificar activitat biològica de la malaltia en pacients que aparentment es mantenen estables.
El neurofilament lleuger és una proteïna que s'allibera a la sang quan hi ha dany neuronal. En l'esclerosi múltiple, els seus nivells augmenten durant els episodis inflamatoris i tendeixen a disminuir amb tractaments efectius. Nivells persistentment elevats s'han relacionat amb més activitat futura de la malaltia i acumulació de discapacitat. L'estudi utilitza una puntuació estandarditzada (z-score) per comparar els nivells amb persones sanes i seguir-ne l'evolució individual.
L'anàlisi de pacients amb esclerosi múltiple remitent tractats amb diverses teràpies modificadores de la malaltia va revelar que aquells els nivells de NfL dels quals no van disminuir després d'un any tenien aproximadament tres vegades més probabilitats de presentar activitat de la malaltia durant el segon any. Aquesta associació va ser més forta en pacients sense tractament previ.
Un resultat destacat va ser que, fins i tot en pacients que complien els criteris NEDA-3 (sense brots, progressió de discapacitat ni activitat a la ressonància magnètica), la manca de reducció del NfL també es va associar amb un major risc d'activitat futura. La Dra. Georgina Arrambide, neuròloga del Cemcat i investigadora principal, assenyala que el seguiment del NfL aporta una "dimensió addicional" i pot ajudar a identificar precoçment pacients que requereixen monitorització més estreta.
Tot i que la ressonància magnètica continua sent essencial, el seguiment del NfL podria refinar la identificació de pacients amb risc elevat, sense substituir les eines existents. Un augment inesperat o una manca de reducció del NfL podria suggerir la necessitat d'una ressonància magnètica addicional.
Els autors reconeixen limitacions, com la capacitat moderada del canvi en NfL per predir activitat futura (àrea sota la corba de 0,63) i que l'associació no es va mantenir per predir activitat al tercer any. Per tant, el NfL es considera una eina complementària, no aïllada, per a decisions terapèutiques, contribuint a una monitorització més personalitzada de l'esclerosi múltiple.
