El pronòstic per a pacients amb càncer ha millorat significativament en les últimes dècades, però les malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer i el Parkinson continuen sent un repte important. Tot i que encara no existeix una cura, l'aparició dels primers medicaments modificadors de la malaltia per a l'Alzheimer, que endarrereixen el seu avenç, representa una fita crucial. Aquests fàrmacs, que encara es troben en procés de negociació de preus a Espanya, són la primera teràpia disponible per a malalts amb símptomes primerencs, marcant un canvi en l'abordatge terapèutic.

La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per l'acumulació de proteïnes beta-amiloide i tau al cervell, que danyen les neurones. Els nous fàrmacs, com Leqembi i Kinsula, utilitzen anticossos per combatre aquestes plaques i alentir el deteriorament cognitiu. Experts confien que estratègies similars podrien aplicar-se a altres malalties neurodegeneratives amb acumulació proteica similar.

Carlos Cruchaga, investigador de la Universitat de Washington, assenyala que el 80% de les proteïnes associades a l'Alzheimer també es troben en altres malalties neurodegeneratives. Això obre la porta a tractaments combinats per atacar diverses acumulacions proteiques simultàniament, com la beta-amiloide i l'alfa-sinucleïna, present en el Parkinson. S'espera que molts estudis clínics actuals resultin en noves teràpies aprovades en un futur proper.

Barcelona ha acollit recentment la XIV Conferència Biennal Barcelona Pittsburgh, un esdeveniment clau per a la investigació contra l'Alzheimer. S'han presentat noves eines diagnòstiques, incloent proves sanguínies que utilitzen intel·ligència artificial per identificar proteïnes específiques i quantificar la seva presència, permetent detectar la malaltia fins a 20 anys abans de l'aparició de símptomes.

Nikolaos Scarmeas, professor de neurologia a la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes, descriu aquestes proteïnes acumulades com a "escombraries" cerebrals. La detecció precoç planteja un dilema ètic sobre com comunicar un alt risc de malaltia a pacients sans. Scarmeas també destaca la importància de la reserva cognitiva i un estil de vida actiu (exercici, dieta saludable, activitat social i mental) com a "xarxa de seguretat" per millorar la resiliència cerebral i alentir l'aparició de símptomes.

Tot i que els tractaments actuals s'administren a persones amb símptomes lleus, els experts confien en una revolució terapèutica similar a la del càncer en els últims 30 anys. Mentrestant, els hàbits de vida saludables es consideren una estratègia fonamental per actuar com un "matalàs" que retarda la progressió de la malaltia.