La cèntrica plaça d’Urquinaona, situada entre la Ronda de Sant Pere i el començament de la Via Laietana, és un punt de trobada habitual a Barcelona. Amb una superfície urbanitzada de més de 18.000 metres quadrats, el seu nom actual ret homenatge al bisbe José María Urquinaona Bidot, qui, tot i néixer a Cadis, va tenir una important integració amb Catalunya. Va ser bisbe de Barcelona entre 1878 i 1883, va organitzar els actes del mil·lenari de Montserrat i va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya.
Segons el nomenclàtor de Barcelona, la plaça es va construir el 1857 després de l'enderroc dels baluards de Jonqueres i Sant Pere. Inicialment, es va anomenar plaça Nova de Jonqueres. Posteriorment, va passar per diverses denominacions com Obispo Urquinaona, Urquinaona, Francisco Ferrer y Guardia, Ferrer y Guardia, Urquinaona, Obispo Urquinaona, fins a arribar al nom actual de plaça d’Urquinaona, adoptat l'any 1982 en català.
Entre el 1937 i el 1939, durant la Guerra Civil, la plaça va portar el nom del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest canvi, aprovat a finals del 1936 i oficialitzat el gener del 1937, va ser revertit pel franquisme, que va recuperar el nom del bisbe Urquinaona. La Fundació Ferrer i Guàrdia ha documentat que el nom es va posar en català durant aquest període.
Francesc Ferrer i Guàrdia, activista i lliurepensador, va fundar l'Escola Moderna a Barcelona el 1901. Aquesta escola, basada en el lliure pensament, el laïcisme i la coeducació, va generar una forta oposició de l'Església i la burgesia. El 1909, després d'un judici considerat irregular, va ser afusellat al castell de Montjuïc acusat falsament de ser instigador de la Setmana Tràgica.
Actualment, no hi ha cap proposta al Nomenclàtor per canviar el nom de la plaça d'Urquinaona pel de Ferrer i Guàrdia. La Fundació Ferrer i Guàrdia va proposar sense èxit el nom per a la plaça d'Antoni López (ara plaça d'Idrissa Diallo) cap al 2008. El pedagog té actualment un monument a Montjuïc i una avinguda porta el seu nom.
El bisbe Urquinaona també és recordat per haver posat la primera pedra de la Sagrada Família el 1882 i per la construcció del Seminari Conciliar de Barcelona el 1879. La seva defensa de polítiques proteccionistes al Senat espanyol li va guanyar l'estima de la burgesia industrial catalana.
La història de la plaça està intrínsecament lligada al metro. La parada d'Urquinaona es va inaugurar el 1926 amb el segon ramal del Gran Metro de Barcelona (actual línia 4). L'accés original, un edicle de ferro i vidre enderrocat el 1972, donava pas a un ascensor i una escala de caragol. L'estació d'Urquinaona de la línia 1 es va inaugurar el 1932. Les baranes i pinacles de ferro de fa gairebé un segle encara es conserven a l'accés de la Ronda de Sant Pere i el carrer de Bruc.
