Els terrenys on s'ubica la parròquia del Patriarca Abraham al barri de la Vila Olímpica de Barcelona van ser cedits gratuïtament a l'Arquebisbat de Barcelona a principis de 1994. Segons informació a la qual ha tingut accés TOT Barcelona, la propietat del sòl no era municipal, sinó de la societat Vila Olímpica SA, amb un 60% de participació pública.

L'equipament eclesiàstic s'ha vist embolicat en una polèmica arran d'un acord entre l'Arquebisbat i la Fundació Mémora per establir un espai d'acompanyament integral per a persones en el procés final de la vida i un punt de promoció del diàleg interreligiós. Tant ERC com l'associació de veïns de la Vila Olímpica, presidida per Jordi Giró, s'han mostrat contraris a aquest pacte.

Des d'ERC s'ha argumentat que es tractava de sòl municipal i s'ha instat el govern de Jaume Collboni a aturar l'acord i destinar l'espai a equipaments per al barri. En resposta, el tinent d'alcaldia de l'àrea econòmica, Jordi Valls, va aclarir en comissió que la cessió a l'Església va ser gratuïta i que, des del punt de vista jurídic, el consistori no té competències sobre el projecte, ja que ni el solar ni l'edifici són municipals.

Fonts d'ERC sostenen que la finca es va cedir fa més de trenta anys amb usos concrets, com la ubicació d'un temple, i no per a una explotació lliure o de rendiment econòmic privat. Consideren que si la finalitat de la cessió canvia substancialment, l'Ajuntament hauria de poder revisar i decidir sobre la compatibilitat del nou ús, defensant l'interès públic.

El tinent d'alcaldia Jordi Valls va detallar que la cessió gratuïta a l'Arquebisbat la va realitzar la societat Vila Olímpica SA, no directament l'Ajuntament. La parròquia es va construir durant la preparació dels Jocs Olímpics i es va utilitzar per a serveis interreligiosos. La cessió es va formalitzar el 20 de gener de 1994, durant el procés de liquidació de la infraestructura olímpica.

L'associació de veïns, a través del seu president Jordi Giró, també expressa el seu desacord amb el projecte de la Fundació Mémora, proposant que l'espai es destini a equipaments veïnals com residències o habitatges assistits.

La cessió de l'Arquebisbat a Mémora és per a cinquanta anys a canvi d'un cànon anual. Un cop obtingut el vistiplau municipal, la parròquia es dessacralitzarà i es rehabilitarà. L'Arquebisbat preveu que l'espai esdevingui un referent nacional i internacional per al suport emocional i comunitari a persones en el final de la vida, mantenint el patrimoni històric del centre.