Aquesta iniciativa, confirmada pel conseller en una resposta escrita, busca establir criteris homogenis per assegurar que el català sigui la llengua d'ús normal dins de l'administració. El recurs abordarà la totalitat de l'activitat corporativa, administrativa i institucional del Govern, incloent-hi la comunicació interna i externa, tant oral com escrita, presencial i en línia.
La mesura s'emmarca en la normativa vigent i els objectius del Pacte Nacional per la Llengua, aprovat fa un any. Aquest pacte estableix la necessitat de garantir que les institucions de la Generalitat i els seus representants s'expressin sempre en català en les comunicacions dirigides a la societat catalana, i que el català sigui la llengua habitual de comunicació interna i externa de l'administració.
“"L'elaboració d'un recurs que tindrà per objectiu proporcionar orientacions clares i criteris homogenis i garantir, així, que el català és la llengua d'ús normal."
L'anunci arriba després que el conseller justifiqués un discurs en castellà realitzat pel president de la Generalitat en un fòrum internacional el 20 d'octubre. En la seva defensa, el conseller va argumentar que l'avaluació de les polítiques de promoció del català no pot basar-se únicament en intervencions aïllades sense considerar el context i els destinataris. Va assenyalar que l'esdeveniment estava orientat principalment al mercat hispanòfon i no s'adreçava de manera directa a la societat catalana.
Anteriorment, a finals de 2024, el PSC va rebutjar al Parlament de Catalunya una moció que instava el Govern a expressar-se sempre en català als Països Catalans. Aquesta proposta, que buscava actuar en coherència amb la situació d'emergència lingüística, va rebre el suport de diversos partits, però el vot contrari dels socialistes, juntament amb altres formacions, va impedir la seva aprovació.
