El 3 de juliol del 2022, un jove britànic va enviar un missatge de Snapchat amb una falsa amenaça de bomba mentre volava cap a Menorca. L'alerta va mobilitzar un Eurofighter de l'exèrcit espanyol. Tot i que la Fiscalia demanava 19 anys de presó i una indemnització de 95.000 euros, l'Audiència Nacional el va absoldre. El tribunal va considerar que no es podia interpretar que tingués la intenció de mobilitzar l'exèrcit, ja que el missatge es va enviar a un grup privat de sis amics.
“"Per a una condemna així cal que qui envia el missatge de falsa alarma ho faci amb aquesta intenció i, per tant, en quedaria fora una broma o un comentari en què l'acusat no volgués en realitat fer un fals avís."
Un altre precedent és el del “llop solitari” de Vitòria, que el 4 d'abril del 2015 va avisar el 112 d'una bomba inexistent a l'estació d'autobusos, activant l'Ertzaintza. Aquest home va acceptar set mesos i mig de presó per desordres públics amb agreujant de reincidència. En ambdós casos, l'acusació es va basar en l'article 561 del Codi Penal, que castiga la simulació de perill que provoca l'activació d'equips d'emergència amb penes de tres mesos a un any de presó.
El professor de dret penal a la Universitat de Barcelona (UB), Pol Olivet, veu més improbable una condemna en casos com la recent falsa alerta a Turkish Airlines, on un passatger va crear una xarxa Wi-Fi amb nom d'amenaça. Olivet dubta que això es pugui considerar una comunicació activa del fals avís, ja que caldria saber si algú va arribar a consultar la llista de xarxes disponibles i amb quina intenció es va crear.
