Aquesta proposta, impulsada pel síndic, busca una col·laboració estreta entre l'administració pública, les entitats socials i el sector privat. L'objectiu és compartir informació i recursos per facilitar que les persones sense sostre puguin desenvolupar un projecte de vida autònom.
Un dels pilars fonamentals del pla és la creació d'un cens únic de persones sense llar, que permetria una gestió coordinada de la informació. Això implicaria la formació d'una borsa conjunta de treballadors de les entitats, actuant com un servei unificat. Cada persona censada tindria assignat un gestor personal en un termini de 48 hores, que l'acompanyaria en el procés d'accés a ajuts i oportunitats.
El paper de l'administració seria garantir drets essencials com el padró i les prestacions necessàries per sortir del carrer. Per la seva banda, el sector privat i la societat civil contribuirien amb l'oferta d'habitatge i oportunitats laborals. El full de ruta del pla pilot preveu que l'acompanyament coordinat i la disponibilitat d'habitatge protegit, tant públic com privat, accelerin la sortida de les persones del carrer.
Entitats com Càritas, Assís, Fundació La Caixa, Creu Roja, Fundació Roure, Hospital Sagrat Cor i Sant Joan de Déu, així com l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Hàbitat3 i Pimec, han participat en les trobades on s'ha presentat la proposta. Tot i considerar-la ambiciosa, demanen més detalls tècnics abans de fer una valoració definitiva.
“"És clau implicar tres sectors –el municipal, el de les entitats i el privat– i fer que no treballin de manera paral·lela, sinó conjuntament, amb l'objectiu comú d'erradicar el sensellarisme a casa nostra."
Les entitats subratllen la necessitat d'un increment significatiu dels recursos destinats a combatre el sensellarisme i l'aprovació d'una llei que garanteixi els drets de les persones en aquesta situació, especificant les obligacions de les administracions i assegurant els fons necessaris.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, la comissionada d'Acció Social ha expressat la voluntat d'analitzar i, si escau, implementar la proposta. No obstant això, ha manifestat dubtes sobre el model de governança, destacant la necessitat d'implicar la Generalitat en un projecte que transcendeix l'àmbit municipal. També ha qüestionat la priorització d'actuar primer amb les persones que fa més temps que estan al carrer, argumentant que la intervenció ràpida en casos recents té més èxit.
“"Tenim un munt de persones preparades per sortir, amb ingressos, amb ocupació, amb estalvis fins i tot de 7.000 euros, que no troben algú que els llogui un pis."
La comissionada ha assenyalat que moltes de les accions proposades ja s'estan duent a terme des dels serveis socials municipals. Ha posat l'accent en la urgència de trobar solucions innovadores per facilitar l'accés a l'habitatge a persones que actualment es troben en el circuit d'emergència, atribuint el problema a un possible
Aquesta
