La situació política a Catalunya continua marcada per la incertesa, amb Carles Puigdemont a l'espera de novetats judicials i la seva formació, Junts, immersa en una pugna interna per la candidatura a l'alcaldia de Barcelona. Aquest escenari polític es barreja amb una investigació municipal sobre una trama de pensions il·legals, que posa el focus en l'allotjament turístic irregular a la ciutat.

Segons informacions recents, Puigdemont no contempla donar suport a mocions de censura mentre espera els efectes de la seva amnistia i busca un candidat solvent per a la capital catalana. La direcció de Junts s'enfronta a un procés de primàries complex per definir la seva proposta electoral a Barcelona, amb diverses figures internes considerant presentar-se, com Jordi Martí, Jaume Alonso-Cuevillas, Josep Maria Argimon, Glòria Freixa i Jaume Giró. La decisió final, que podria passar per primàries o una designació directa, s'espera per al 21 de juny.

Paral·lelament, l'Ajuntament de Barcelona ha intensificat la seva estratègia per combatre el negoci de l'allotjament turístic il·legal. La nova ofensiva municipal busca aconseguir penes de presó per als responsables d'una trama coneguda com els 'suecos peruanos', que es dedica a llogar pisos, dividir-los en habitacions i subarrendar-los de manera sistemàtica. Aquesta xarxa, que controla un nombre significatiu de pisos principalment a Ciutat Vella i l'Eixample, ha evadit sancions prèvies mitjançant testaferros i societats mercantils.

En l'àmbit judicial, la situació de Marta Rovira, exsecretària general d'ERC, continua pendent de resolució. El Tribunal Suprem ha declinat la seva competència per jutjar-la per desobediència en el marc del 'procés', remetent el cas a l'Audiència de Barcelona, ja que la investigada no gaudeix d'aforament.

En clau econòmica, s'analitza l'impacte de la immigració a Catalunya a través de l'anomenat 'Informe Fènix'. El document qüestiona la necessitat d'aquesta immigració per a la prosperitat econòmica i alerta sobre els seus possibles efectes en l'Estat del benestar, tot i que organismes internacionals destaquen la seva contribució al creixement del PIB espanyol.