La cerimònia, celebrada al Palau de Pedralbes, va comptar amb la presència de Felip VI, qui va subratllar que el talent per si sol no és suficient, sinó que necessita ser acompanyat, avalat i reconegut per persones i institucions. Aquesta reivindicació es va emmarcar en un context global de "transformacions profundes", on la ciència i la investigació juguen un paper fonamental.

Els guardons, dotats amb 30.000 euros cadascun, reconeixen la trajectòria i la rellevància internacional d'investigadors destacats, així com el mèrit de professionals menors de 40 anys amb fites significatives. En aquesta edició, un total de 20 investigadors van ser premiats, la meitat dels quals treballen en institucions científiques de Catalunya. Els seus camps de recerca abasten des de la biologia molecular i la genòmica fins a l'enginyeria aplicada, l'estudi d'ecosistemes, la física, la química, les matemàtiques, la intel·ligència artificial i les ciències socials.

Durant l'acte, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va destacar el paper de Barcelona com a referent en investigació al sud d'Europa, posant èmfasi en la seva "generositat" i la seva contribució a la veu d'Espanya en els consensos científics. Va afirmar que "la ciència no és un luxe, sinó un pilar dels drets humans" i que la ciència pública ha de desenvolupar-se en el sentit del bé comú.

El Monarca va qualificar Barcelona de "ciutat de referència a Espanya i Europa", on la ciència, la cultura i la indústria dialoguen amb una clara vocació internacional. Com a exemple, va citar la recent inauguració del CaixaResearch Institute el 24 d’abril, el primer centre de la península ibèrica dedicat a la investigació en immunologia, amb una inversió de 100 milions d'euros i capacitat per a 500 professionals.

Així mateix, es va recordar la figura del català Narcís Monturiol, pioner en el disseny de submarins al segle XIX, la idea del qual no va prosperar per manca de suport econòmic, subratllant la importància del finançament per a la innovació.