Les xifres del Ministeri d'Habitatge, basades en dades de taxacions, confirmen aquesta tendència alcista. A Barcelona ciutat, l'encariment ha estat del 12% en l'últim any, arribant als 4.682 euros per metre quadrat en el primer trimestre, 500 euros més que fa un any. Tot i això, Sant Cugat del Vallès i Sitges es mantenen com les ciutats més cares segons les dades oficials que consideren municipis de més de 25.000 habitants.

A nivell de l'Estat espanyol, l'increment ha estat proper al 14%, amb preus superiors a la mitjana a Madrid, el País Valencià i Aragó. Tot i que els preus actuals són els més alts de la sèrie històrica, els càlculs del Banc d'Espanya indiquen que, ajustats per inflació, els preus són un 14,7% inferiors al sostre assolit durant la bombolla immobiliària el tercer trimestre de 2007. Des de la pandèmia (2019), els preus han continuat pujant mentre el poder adquisitiu ha disminuït un 1,8%.

L'estadística també revela els municipis catalans on els preus han experimentat les pujades més significatives: Sant Adrià de Besòs, Sant Vicenç dels Horts, Lloret de Mar, Cerdanyola i Figueres.

Malgrat les dificultats d'accés al mercat immobiliari, les compravendes d'immobles a Catalunya van créixer un 9% durant el 2025, assolint un rècord dels últims cinc anys amb 158.446 operacions, segons l'informe del Col·legi Notarial de Catalunya. Paral·lelament, les donacions d'habitatges entre particulars han arribat a màxims històrics, amb 22.980 operacions, un 22% més que l'any anterior, una tendència que comporta una càrrega impositiva associada.