El 2 de febrer, aquest mitjà va sol·licitar, emparat per la llei de transparència, dades sobre el nombre d'incidències reportades pels maquinistes de la línia AVE Barcelona-Madrid entre l'1 i el 18 de gener del 2026, just abans dels accidents d'Adamuz i Gelida. També es van demanar les incidències posteriors al 18 de gener, la seva concreció tècnica i les accions correctores, així com dades comparatives del 2025 i informació similar per a la línia Madrid-Sevilla.
La resposta de Renfe Operadora, a qui el Ministeri de Transports va derivar la petició, ha estat negativa. L'operadora ha inadmet la sol·licitud argumentant que Renfe Viajeros no és una administració pública ni té competència en accidents ferroviaris, i que la informació requerida no s'adquireix en l'exercici de funcions públiques. A més, al·lega que respondre implicaria crear un nou informe a partir de dades 'disperses'.
No s'escau facilitar l'accés a la informació sol·licitada, en tant que Renfe Viajeros no té condició d'administració pública ni té competència administrativa en relació amb accidents ferroviaris.
Experts en transparència han criticat durament aquesta decisió. Joan Ridao, lletrat del Parlament, la qualifica d''escàndol', recordant que Renfe forma part del sector públic i ha d'estar subjecta a la transparència. Antoni Bayona, professor de dret constitucional a la UPF, considera que la resolució manca de fonamentació jurídica i que la derivació a Renfe Viajeros és una 'maniobra' per evitar respondre. Pep Mir, professor de dret administratiu, subratlla que la norma sí que sotmet les empreses mercantils del sector públic.
La negativa de Renfe també s'estén a la línia Madrid-Sevilla, al·legant una investigació en curs de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF). Contra aquesta resolució, es pot interposar un recurs al Consell de la Transparència, i aquest diari ja està treballant jurídicament per fer-ho.
“"Per tranquil·litat i bona planificació, aquesta informació hauria de ser pública."
Aquesta opacitat no és un fet aïllat. Recentment, Adif va bloquejar una web de la plataforma Dignitat a les Vies que publicava limitacions temporals de velocitat, un fet que el president d'Adif va admetre com un 'error' al Congrés. Anna Gómez, portaveu de Dignitat a les Vies, lamenta la falta de transparència, especialment davant la creació de la nova empresa Rodalies Catalunya, i insisteix en la necessitat de fer pública la informació sobre inversions i millores.
