Aquest curs s'ha posat sobre la taula la revisió del decret de plantilles, una normativa que fins ara permetia a les direccions d'escoles i instituts seleccionar fins a la meitat del seu professorat. Malgrat les garanties inicials d'Educació sobre la seguretat d'aquestes places especialitzades, l'acord amb els sindicats preveu una retallada de més de la meitat, passant de 7.361 a aproximadament 2.500 places perfilades per al curs 2027-2028.
Les direccions alerten que aquesta mesura compromet seriosament la viabilitat i la qualitat dels projectes educatius singulars. Un exemple és el projecte Escena en joc de l'escola l'Estel de Barcelona, que integra les arts escèniques en l'aprenentatge de la llengua. Aquest projecte, coordinat per mestres especialistes en educació visual i plàstica, veurà com aquest perfil s'elimina en els propers dos cursos, sent substituïts per docents assignats per ordre d'oposició, sense tenir en compte la seva especialització.
“"El projecte pot trontollar moltíssim. El que volíem era seguir treballant amb artistes i consolidar el projecte, però si els docents que l'han d'entomar no hi són, se'm fa bastant difícil pensar que es pugui mantenir amb la mateixa qualitat."
Un altre projecte afectat és el de robòtica, liderat per Raquel Ortiz, mestra especialista en competència digital. El seu perfil també desapareixerà, i si no aconsegueix una plaça definitiva al centre mitjançant concurs de trasllats, serà reemplaçada per un altre funcionari. Aquesta situació genera incertesa sobre la continuïtat de projectes que requereixen coneixements molt específics.
El decret de plantilles, aprovat el 2014, ha estat objecte de debat des dels seus inicis. Mentre que per a les direccions és una eina fonamental per construir equips estables i impulsar projectes a llarg termini, els sindicats l'han criticat per permetre assignacions de places "a dit". L'acord amb Comissions Obreres i UGT, que busca millorar el salari docent, redueix dràsticament el nombre de places perfilades i elimina perfils com els de competència digital, metodologies globalitzades i educació visual i plàstica.
Ens han fet servir com a moneda de canvi en les negociacions sindicals.
Organismes internacionals com la UNESCO i l'OCDE subratllen la importància de l'autonomia dels centres i la capacitat de les direccions per seleccionar el professorat, considerant-ho un factor clau en la millora dels resultats educatius. A països com Portugal, Estònia o Finlàndia, aquesta pràctica és habitual, mentre que a Espanya es prioritza la igualtat d'oportunitats en la funció pública.
Encara hi ha molts interrogants sobre com s'implementaran aquests canvis, incloent la represa de les entrevistes per a la selecció de docents, que ara només es permetran en casos molt concrets com aules hospitalàries o centres de nova creació, i amb la presència d'observadors sindicals. L'Associació Professional de Directius de l'Àmbit Educatiu (AXIA) i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya han presentat recursos contra aquesta decisió, alertant d'un "pas enrere molt notable" en l'autonomia dels centres.
