La síndrome de Tourette és un trastorn neurològic que es manifesta a través de tics, gestos o sons repetitius, alguns dels quals poden ser molt visibles. Aquests poden variar des d'aclucar els ulls o treure la llengua fins a moviments més complexos com agenollar-se o tocar-se el pit. Pel que fa als sons, poden anar des de simples sorolls fins a la repetició de paraules o insults, conegut com a coprolàlia.
Malgrat ser encara poc coneguda, figures públiques com l'escriptor Quim Monzó o la cantautora Billie Eilish han contribuït a difondre la seva existència. La Maria, una nena de 11 anys diagnosticada fa dos, exemplifica la intensitat dels tics, arribant a agenollar-se fins a 300 vegades al dia, cosa que li ha provocat ferides per l'impacte. La seva mare descriu el gran desgast físic i mental que comporta, i la dificultat per trobar solucions efectives.
La neuròloga Àngels Bayés redefineix la Tourette no com una malaltia, sinó com una "condició humana divergent", ja que no limita les capacitats mentals. Només esdevé una malaltia quan genera malestar físic o emocional significatiu. S'estima que afecta entre 3 i 8 nens per cada 1.000, i la prevalença en adults és menys coneguda. Sol aparèixer a la infància i s'aguditza a l'adolescència, tot i que en molts casos l'afectació és lleu i no arriba a ser diagnosticada.
Històricament, el neuròleg francès Georges Gilles de la Tourette va descriure el 1884 el que va anomenar "la malaltia dels tics". El diagnòstic actual requereix la coexistència de tics motors i vocals, encara que no siguin simultanis. En el cas de la Maria, el diagnòstic va arribar als 9 anys a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, després de sis anys de símptomes i consultes mèdiques que no havien arribat a una conclusió.
La síndrome té una base genètica, tot i que es considera que s'hereta una predisposició més que un gen concret. L'entorn i les condicions de vida també juguen un paper clau en el seu desencadenament. Els tractaments disponibles inclouen la teràpia conductual, com la CBIT (teràpia de inversió d'hàbits), que ajuda a controlar els impulsos, i medicaments que redueixen la hipersensibilitat dels receptors de dopamina al cervell.
Les persones amb Tourette sovint presenten altres trastorns associats com el TOC (trastorn obsessiu-compulsiu) o el TDAH (dèficit d'atenció i hiperactivitat). Això pot generar dificultats en les relacions socials i familiars, ja que els tics poden ser malinterpretats com a conductes voluntàries o intencionades, portant a l'estigmatització i al bullying, especialment en l'àmbit escolar. L'associació Tourette Catalunya treballa per combatre aquest estigma mitjançant assessorament i formació.
L'èxit social de persones com Quim Monzó demostra que tenir la síndrome de Tourette no és un impediment per a una vida plena. La pel·lícula "Incontrolable" també narra la història d'un afectat que va superar l'estigma a través de la divulgació.
