Durant la cerimònia de lliurament del prestigiós reconeixement, que s'afegeix al seu Premi Nobel de Literatura de 2015 i al Premi Internacional Catalunya, l'autora ha compartit la seva visió sobre el periodisme i la literatura. Aleksiévitx, coneguda per obres com La guerra no té cara de dona, La pregària de Txernòbil i Temps de segona mà. La fi de l'home roig, es considera a si mateixa tant periodista com escriptora, definint el seu treball com un nou gènere literari.
“"Se'm considera periodista perquè tinc la formació de periodista i escriptora. Així que el que jo faig es pot considerar un nou gènere literari. Actualment, en aquest món en què canvien els gèneres musicals i en les arts, amb la literatura passa el mateix."
L'escriptora ha explicat el seu mètode de treball, que busca donar veu a les experiències humanes sense que la seva pròpia figura com a autora eclipsi el relat. Ha comparat la seva aproximació amb la creació arquitectònica o musical, on l'obra transcendeix el seu creador. També ha revelat que, a causa del seu exili de Bielorússia, va haver d'abandonar manuscrits de llibres sobre l'amor i la vellesa, temes que l'interessaven profundament.
No obstant això, la realitat política l'ha portat a reprendre la temàtica de l'"home roig", arran de la invasió d'Ucraïna i l'èxode de milions de persones. Aleksiévitx està ara immersa en un nou llibre que recull els testimonis dels bielorussos i ucraïnesos exiliats, un projecte que espera finalitzar l'any vinent.
“"Els esdeveniments al món passen ràpid, però buscar-los sentit no es pot fer ràpid. Cal viure'ls durant un temps. Crec que l'any que ve pot estar llest."
Sobre la situació política a Rússia i Bielorússia, Aleksiévitx ha expressat la seva preocupació per la deriva cap a una forma moderna de feixisme i ha assenyalat que la resistència popular, tot i ser massiva en el cas bielorús, no ha estat suficient per enderrocar els règims. Ha destacat que, a diferència d'altres èpoques, ara els soldats russos reben compensacions econòmiques significatives, la qual cosa influeix en la seva participació en el conflicte.
Finalment, ha reiterat la seva decisió de mantenir-se al marge de la política, dedicant-se exclusivament a la literatura. Malgrat les dificultats de l'exili, Aleksiévitx continua el seu treball, buscant donar veu als que pateixen i oferir una comprensió més profunda d'un món cada vegada més desconcertant.
