Terrassa preveu més de 3.000 pisos protegits en cinc anys

El nou Pla Local d'Habitatge busca superar les 10.000 vivendes assequibles i aturar l'encariment del lloguer.

Imatge genèrica de construcció d'habitatges a la ciutat.
IA

Imatge genèrica de construcció d'habitatges a la ciutat.

L'Ajuntament de Terrassa ha presentat el nou Pla Local d'Habitatge 2026-2031, que preveu la construcció de 3.857 nous habitatges assequibles abans del 2029, amb l'objectiu d'assolir les 10.000 vivendes a finals de pla.

El consistori de Terrassa ha posat en marxa una ambiciosa estratègia per combatre l'encariment de l'habitatge amb la presentació del nou Pla Local d'Habitatge 2026-2031. Aquest document, que es preveu aprovar aquest divendres en el ple municipal, té com a principal objectiu incrementar significativament el parc d'habitatge assequible de la ciutat.
Actualment, Terrassa disposa de 6.811 vivendes destinades a polítiques socials, representant un 7,74% del total. El pla aspira a arribar al 10% per al 2031 i avançar cap al 15% exigit per la Generalitat de Catalunya per al 2044. La regidora de Polítiques Socials i Promoció Pública d'Habitatge, Lluïsa Melgares, ha destacat que el pla comptarà amb un pressupost de 27,6 milions d'euros, tot i que ha subratllat la necessitat de mobilitzar inversió públicoprivada i una major implicació econòmica de les administracions catalana i estatal.
Per complir l'Objectiu de Solidaritat Urbana, es promouran 3.857 nous habitatges assequibles abans del 2029. L'Ajuntament impulsarà més de 3.000 pisos protegits en els propers cinc anys mitjançant la cessió de sòl públic a promotoras privades i cooperatives, i recuperant la promoció pública directa a partir del 2030. Ja hi ha en marxa promocions que sumen unes 740 vivendes i el consistori disposa de 48 solars amb capacitat per a unes 2.600 unitats addicionals. Segons Melgares, augmentar el parc públic és "l'única manera d'influir realment en el mercat i contenir els preus".
El preu del lloguer a Terrassa ha augmentat un 63% des del 2013, superant els 1.200 euros mensuals de mitjana en les ofertes publicades, segons dades del pla.
Pel que fa als pisos buits, Melgares ha qüestionat la xifra de 10.000 publicada per l'INE el 2021, basant-se en el consum elèctric. Un estudi municipal reba aquesta xifra a uns 2.000 pisos buits, xifra més propera al cens anterior que va identificar 1.733 unitats. La regidora ha reclamat una major implicació de l'Estat amb els pisos buits de la Sareb, defensant el control municipal per al seu ús social.
El pla també inclou la rehabilitació del parc residencial, especialment en edificis construïts entre els anys 50 i 80, on el 26,6% encara no disposa d'ascensor i presenten baixa eficiència energètica. Es destinaran ajudes a rehabilitació, accessibilitat i eficiència energètica, i s'impulsarà una "finestreta única" per centralitzar l'atenció a les famílies.
El portaveu d'ERC a Terrassa, Pep Forn, s'ha mostrat satisfet pel consens polític assolit en el document, considerant-lo "una bona fulla de ruta" per afrontar el problema de l'habitatge.