El rector de la basílica de la Sagrada Família ha subratllat la importància de l'obra de Gaudí com a element capaç d'obrir el cor de moltes persones a la fe. Aquesta afirmació es produeix en un context on la basílica no només és un referent arquitectònic, sinó també un centre espiritual actiu, amb un notable augment de celebracions religioses i sagraments.

La basílica ha estat testimoni de visites papals històriques, com les de Joan Pau II el 1982 i Benet XVI el 2010. La visita de Benet XVI va ser especialment significativa, ja que va dedicar el temple, ja amb l'interior acabat i apte per al culte. Aquests esdeveniments han marcat fites en la història de la Sagrada Família, impulsant la seva projecció internacional i el seu paper com a símbol de la fe.

El creixement del turisme, especialment a partir dels anys 60 i amb un notable interès del públic japonès, ha estat clau per al finançament i l'acceleració de les obres. Els ingressos generats pels visitants, que es consideren donatius, han permès mantenir un ritme constructiu elevat. A més, una part d'aquests fons es destina a un fons d'assistència social, demostrant el compromís de la Junta Constructora amb la comunitat.

Malgrat la crisi de vocacions sacerdotals, la Sagrada Família continua sent un focus d'atracció espiritual. La seva capacitat per inspirar admiració i obrir el cor a la fe és considerada un dels "miracles" de Gaudí. La basílica acull un gran nombre de celebracions religioses, incloent preparacions per a la primera comunió, casaments i batejos, tant de nens com d'adults.

La convivència entre la vida parroquial i l'afluència turística es gestiona separant els dos àmbits, buscant un enriquiment mutu. La finalització de la Sagrada Família, amb la façana de la Glòria i l'entrada pel carrer de Mallorca, representa un repte per a la ciutat de Barcelona, que es juga la seva credibilitat en la gestió d'aquest monument de projecció mundial.