Aquests vuit plàtans, alineats en dues fileres entre la Font Màgica i la Fundació Mies van der Rohe, van ser replantats fa poques setmanes. La seva presència és notable per les seves dimensions i les estructures de fusta que els protegeixen. Aquests arbres van arribar a Montjuïc fa gairebé un segle, formant part de l'actuació urbanística realitzada per l'Exposició Internacional de 1929.
El trasplantament es va avançar al calendari d'obres per assegurar la supervivència dels exemplars, ja que hi ha un període òptim per dur a terme aquesta delicada operació. Replantar un arbre és un procés lent i estressant, segons els experts. El cap del Departament d'Estratègia de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins ha detallat els passos a seguir i la llarga espera per confirmar l'èxit de l'operació, que es preveu que coincideixi amb el centenari de l'Exposició Internacional i dels arbres.
“"Sempre seria molt més favorable que el volum de terra sigui el màxim de gran possible, però si les circumstàncies no ho permeten has de compensar les dues parts."
La política de Parcs i Jardins és no moure els arbres del seu lloc d'origen sempre que sigui possible. No obstant això, en casos com aquest, és necessari. L'espècie Platanus acerifolia és apta per al trasplantament, però aquest s'ha de realitzar durant el període d'aturada vegetativa, que va de la tardor (octubre-novembre) a finals de l'hivern (fins al març). L'operació implica reduir el volum de les arrels i de la capçada per mantenir un equilibri, embolcallant les arrels amb una malla de fibra de coco i una de filferro per donar consistència.
Un cop plantats, els arbres requereixen una gran estabilitat, per la qual cosa s'instal·len estructures de suport. La mobilitat podria impedir que les arrels s'assentin correctament, posant en risc la supervivència de l'arbre. Durant els primers anys, aquests plàtans rebran un reg constant amb aigua freàtica, amb una aportació d'entre 80 i 100 litres dues vegades per setmana. Tot i que ja mostren brots i fulles verdes, la confirmació de la seva plena adaptació pot trigar entre dos i quatre anys, ja que els primers brots sorgeixen de reserves acumulades.
No totes les espècies arbòries són aptes per al trasplantament. Mentre que els plàtans, les alzines i les tipuanes tenen altes probabilitats de supervivència si es trasplanten en el moment adequat, espècies com els xiprers, els pins o les coníferes tenen un percentatge d'èxit gairebé nul, per la qual cosa Parcs i Jardins no els trasplanta. Altres exemples recents inclouen el trasllat d'alzines singulars a la plaça de Sants i un llorer històric a Sant Andreu.
