L'objectiu principal del nou pla és convertir el campus en un espai amb més usos, més enllà de la docència i la investigació. Es preveu la creació de noves zones residencials per a estudiants i personal, així com la incorporació de serveis que facin el campus "més viu" i "més mixt", segons fonts del projecte. Actualment, la Vila Universitària disposa d'unes 2.200 places, i la demanda és elevada, fet que podria impulsar la construcció de nous habitatges en col·laboració amb el sector privat.
Pere Solà i Busquets, representant d'una de les empreses implicades en la redacció del pla, va destacar la voluntat de crear un indret on "residir-hi", amb més zones de convivència per a les aproximadament 50.000 persones que freqüenten el campus diàriament. El vicerector d'Economia, Campus i Sostenibilitat, Xavier Gabarrell, va subratllar que el nou marc urbanístic permetrà un desenvolupament ordenat, evitant modificacions puntuals i aprofitant la capacitat i el terreny disponibles per canviar la morfologia del campus.
Aquest plantejament es va presentar en un acte a la Facultat de Ciències de l'Educació, que va evidenciar la sintonia entre la UAB, l'Ajuntament de Cerdanyola, l'AMB i la Generalitat. El subdirector de Planificació d'Actuacions Urbanístiques de la Generalitat, Alfons Garrido, va anunciar que l'aprovació definitiva del document està prevista per al 2028, després d'un període de debat públic obert. Les inscripcions per a les taules participatives estaran disponibles del 22 de setembre a l'1 d'octubre.
Els ponents van coincidir en la importància d'aquesta "oportunitat" per reordenar el campus i definir la seva visió per a les pròximes dècades, mantenint la seva singularitat. Xavier Mariño, director de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, va sintetitzar l'esperit com "deixar de ser autònoma" en el sentit de teixir ponts amb els municipis veïns. La regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cerdanyola, Eulàlia Mimó, va instar a reconnectar l'entorn, destacant conceptes com la mobilitat sostenible, l'habitatge i els equipaments accessibles com a bases per a un "projecte de país" que impulsi el Vallès.
