Des de juliol de 2025, la perspectiva lingüística s'ha integrat en l'acció municipal de Barcelona, amb la Comissionada d’Ús Social del Català, Marta Salicrú, al capdavant. L'objectiu ha estat reforçar la llengua com a vehicle de participació i comunitat, assolint acords amb diverses entitats i administracions per incrementar-ne els recursos.
Els avenços s'han concentrat en àrees com la joventut, el lleure, l'associacionisme, l'educació i l'acollida sociolingüística, buscant garantir espais de relació i combatre discursos d'odi. La Comissionada ha presentat un informe a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del consistori, detallant projectes en lleure, educació, associacionisme i comerç, així com acords per enfortir la llengua.
En l'àmbit formatiu, s'ha signat un acord de finançament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que incrementa l'aportació municipal en 1,15 milions d'euros, superant els 3 milions anuals. Aquesta inversió permetrà crear 5.000 noves places de cursos de català per al curs 2026-2027, amb l'objectiu d'eliminar llistes d'espera.
La Convocatòria General de Subvencions 2026 ha destinat ajuts a 66 projectes específics de promoció del català, consolidant la llengua com a eix transversal. Es preveu reforçar aquesta aposta el 2027 amb un augment de la dotació.
S'ha impulsat la Casa de la Creació Digital de Barcelona, un nou equipament públic per potenciar continguts digitals en català. Després de l'inici d'activitats el febrer de 2026, al juliol es va constituir la fundació i es van incorporar quatre professionals. El projecte va comptar amb un pressupost de 750.000 euros durant el 2026.
En el foment del català en el lleure i l'educació, destaquen el projecte 'Joves i Català' amb l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), la creació d'un grup de treball amb 22 escoles bressol municipals, i la intervenció en cinc escoles i instituts a través d'un projecte liderat per l'aFFaC. També s'han ampliat les Aules d'Acollida Accelerada (AAA) amb un curs d'estiu.
La dinamització lingüística s'estén a espais de joc com Patis Oberts i Juguem a les places, i s'acompanyen centres cívics, biblioteques i equipaments esportius per esdevenir recursos d'aprenentatge informal del català.
En l'àmbit de l'associacionisme, en col·laboració amb Torre Jussana, es publicarà al setembre la guia “Català en l’associacionisme”. També s'han previst formacions i activitats de sensibilització per a tècniques de joventut.
L'Ajuntament participa en el congrés MigrAccions (19-21 de novembre a l'Ateneu Barcelonès), centrat en la cohesió social i la participació de persones migrades a través de la llengua i la cultura catalanes.
Pel que fa al comerç, s'ha incorporat informació sobre normativa lingüística als recursos per a comerços, i es realitzarà un pla pilot al districte de Gràcia durant la tardor de 2026. Les actuacions de transformació de la Rambla també incorporen la perspectiva lingüística, i es treballa per integrar el compliment normatiu en els circuits municipals de llicències i inspecció.
A l'espai públic, s'han incorporat criteris lingüístics a la revisió de l'Ordenança dels usos del paisatge urbà. S'impulsa el desplegament del Reglament d’ús de la llengua catalana (RULC) en àrees municipals com la Guàrdia Urbana, TMB, BIMSA o Barcelona Activa. Es treballa en la creació d'un canal per a queixes i consultes sobre drets lingüístics.
S'han donat suports a esdeveniments com la Nit de les Lletres Catalanes i el Correllengua Agermanat. Abans de final d'any es presentarà el Consell Municipal de la Llengua Catalana, i s'acompanyen taules i consells de llengua a districtes com Nou Barris i Sants-Montjuïc.
La Enquesta de Serveis Municipals de 2026 inclourà per primera vegada preguntes sobre usos lingüístics, per obtenir una diagnosi més precisa i redissenyar polítiques.
